Eusebi Solano, l’alquimista de les muntanyes (1954 – 2025)

La fragilitat de les nostres vides és una veritat que sovint amaguem al fons del pensament. Només pren forma concreta quan, de manera sobtada i gairebé brutal, una vida que hem après a estimar —una presència que ens semblava inseparable— ens és arrabassada. I, com tantes altres vegades, el destí ha volgut que una persona bona, generosa i plena de vida com Eusebi Solano partís massa d’hora.

En evocar-lo, són moltes les paraules que bullen dins el cor: enginyer químic, investigador, emprenedor, espòs, pare, padrí, amant… A mi em correspon parlar del muntanyenc apassionat que va ser —mestre i guia, però també company i amic— per a tanta gent. Amb l’objectiu d’acompanyar als que el van estimar. Especialment als seus familiars. I en aquesta remembrança, voldria donar veu a tots aquells que el van conèixer des del camí, des del silenci compartit en una carena, des de la llum primera d’un dia de ruta.

Nascut a la Palma de mitjan anys cinquanta i vinculat per lligams familiars a la barriada de Gènova, ben aviat va sentir-se captivat per la màgia de les muntanyes. Les primeres passes les feu en els anys seixanta. Com havia de ser, amb el Grup Excursionista del Foment del Turisme. Sota el mestratge d’alguns dels seus guies i, al cap d’un temps, potser seguint les petjades de persones més independents com Priam Villalonga, ell mateix esdevingué conductor de sortides, encoratjant altres a estimar la natura com ell la vivia: amb passió, respecte i una curiositat inesgotable.

El caràcter indòmit del jove Eusebi es posà a prova durant una temporada com a mariner, navegant pel món en un intent —potser simbòlic— de contenir i encaminar una energia vital desbordant. Una intensitat que poc després canalitzaria cap al descobriment dels torrents i muntanyes de Mallorca. Sa Fosca es convertí per a la seva generació en una mena de capella dessacralitzada: un espai on posar-se a prova, tant humanament com tècnicament. I ell hi excel·lí en ambdues facetes. La seva atenció al detall i la minuciosa preparació de les sortides serien trets distintius que l’acompanyarien al llarg de tota la seva trajectòria esportiva.

La seva etapa acadèmica al prestigiós Institut Químic de Sarrià fou el preludi d’una vida intensa, on la seva visió, iniciativa i practicitat el farien destacar. Va emprendre diversos projectes empresarials que només podem qualificar d’innovadors i brillants. Alguns, ara en mans de tercers, encara ocupen un lloc destacat en els seus respectius sectors.

Atrapat en un moment vital en què la feina i els negocis semblaven convertir-se en una mena de forat negre que absorbia tot el seu temps, tingué la saviesa de transmetre la seva passió a la família —molt especialment als seus fills Carles i Lluís. Si volies veure somriure i emocionar-se l’Eusebi, només calia que li demanessis com havien anat aquelles primeres escalades i bivacs amb els seus infants. T’ho explicava amb pèls i senyals, amb una barreja d’emoció, satisfacció i orgull fàcilment comprensible. Avui, el seu fill Carles és reconegut com un dels membres destacats de la nova generació de foscaires, que ha sabut incorporar-hi noves visions, tècniques i reptes, tot continuant el camí iniciat per d’altres. Qui sap si el seu net continuarà la nissaga!

Va ser en aquells anys que el vaig conèixer, en el marc de les primeres sortides organitzades per amics comuns. Ben aviat vaig entendre el perquè de l’admiració que molts li professaven. Els recorreguts que proposava eren intensos, exigents i de gran vàlua. Eren la seva marca personal: ajustats a les seves capacitats físiques privilegiades i a una mentalitat que només puc definir amb un oxímoron. Caparrudesa lúcida. Allò que en d’altres podria semblar tossuderia, en ell es transformava en tenacitat, en una ferma disposició a perseverar de manera intel·ligent i raonada. I no just a la muntanya. També en tots els seus projectes personals, sobretot quan feien referència a la veritat, la justícia i el bé. Tot això sense ser un il·luminat. Sabent que vivim en una societat que sovint exigeix adaptar-se. Però sempre mantenint una veu pròpia, un criteri clar, fins i tot per expressar-se davant dels poderosos. Amb Eusebi aprenies el que era una persona d’honor com molt precisament l’ha definit un familiar. I ell l’encarnava amb una idea d’integritat personal, d’obligació moral i de reconeixement i valoració dels mèrits dels quals l’envoltaven.

Amb el temps la vida ens va portar per camins diferents, sense cap malentès, només empesos per les inèrcies dels projectes i les prioritats del moment. Després d’una llarga etapa de silenci, ens vam retrobar per atzar, com si just una estona hagués passat. Naturalment, a la muntanya.

I em vaig trobar amb un Eusebi en un moment vital de plenitud, en què aquell geni tossut es dedicava a fer més fàcil i millor la vida de la gent que estimava. I a fer realitat aquells somnis que des de jovenet el captivaven; la serralada dels Andes, les selves i muntanyes tropicals d’Uganda i Tanzània, els cims dels Alps i tants altres. Talment com si Jules Verne s’hagués convertit en el seu agent de viatges. També es lliurava generosament a transmetre tot allò que l’experiència personal i muntanyenca li havia ensenyat. Faltaria espai per anotar tots els noms de les persones que, de la seva mà, van descobrir el fascinant món dels espais oberts i salvatges. Cadascun d’ells conservarà el record de la seva companyia i mestratge a la memòria. La seva petita finca d’Inca esdevindria lloc de trobada, cau de contubernis, confessionari discret i temple gastronòmic alhora que centre d’experimentació agropecuària de primer nivell.

Així va néixer la Colla d’en Boda, a l’ombra d’una olivera de Caimari. El nom feia referència a la mítica banda de bandolers del segle XVII, radicada a Selva i encapçalada pel Capellà Boda, un dels seus líders. En explicar-li que es tractava d’un grup perillós de malfactors, lladres i assassins amagats a les muntanyes de Lluc, ell respongué: “Talment nosaltres!” I amb aquests padrins, nasqué l’al·lot!

Una anècdota il·lustra bé el seu esperit i el seu ànim. Després d’algunes sortides complicades, llargues i exigents, alguns companys van decidir fer-li dos petits presents: un rellotge de sorra i una brúixola. L’Eusebi tenia hora per començar a trescar, però no per acabar. I massa vegades, davant d’una canal desconeguda o un tirany mig perdut, decidia “mirar a veure com sortia”, amb resultats no sempre satisfactoris —per dir-ho diplomàticament. Eren les seves famoses “Eusebiades”.

Confiava plenament en la seva capacitat física i tècnica, i nosaltres, els seus seguidors, el seguíem com xotets de cordeta… cap a l’escorxador. Amb un somriure murri i de nin entremaliat, no se n’estava de deixar anar: “Fluixos, sou uns fluixos!”, provocant una riallada.

Els alquimistes cercaven la pedra filosofal, una substància que màgicament transmutava el plom en or, el banal en noble. Simbòlicament, el químic Eusebi va trobar la fórmula per transformar la seva vida en un procés de creixement personal, on passions i emocions es fonien, convertint-lo en l’alquimista de les muntanyes: aquell que trobava la pau i l’alegria als cims i als gorgs, amb la saviesa de portar-hi els altres de la mà, en la seva descoberta, transformant les seves vides.

Ara que som sota els efectes de la darrera Eusebiada –per què som uns fluixos-, ara que l’Eusebi ja no és entre nosaltres, el seu record continua viu en cada camí que reprenem, en cada silenci compartit a la muntanya, en cada gest de generositat i coratge. Ens deixa un llegat intangible però poderós: el de la passió per la vida, la fidelitat als valors i l’alegria d’anar sempre una mica més enllà.

I potser és així com ell voldria ser recordat: no amb llàgrimes, sinó amb aquella empenta tossuda i lúcida que ens impulsava a continuar endavant, fins i tot quan el camí era incert. Perquè hi ha persones que, com l’Eusebi, no s’acomiaden mai del tot: continuen caminant amb nosaltres, en la memòria, en l’exemple i en l’amistat que no mor.

Bon viatge, estimat amic. Vola alt. Gràcies per tot el que ens vas donar.

Els teus amics de la Colla d’en Boda