Tomeu Fuster: “La tela de llengües és un símbol de Mallorca i l’hem de preservar”

La declaració de la tècnica tradicional de la tela de llengües com a Bé d’Interès Cultural Immaterial ha estat rebuda amb satisfacció pels tallers que mantenen viu aquest ofici centenari. Tomeu Fuster, responsable de Teixits Vicens, una de les empreses de referència del sector a Mallorca, valora aquest reconeixement com una passa decisiva per protegir una artesania emblemàtica de l’illa, combatre les imitacions i garantir-ne la continuïtat de cara a les futures generacions.

P.- Què significa per a vostè continuar al capdavant d’una empresa amb més de 170 anys d’història?

R.- Per a mi és, en primer lloc, tot un orgull, però també una responsabilitat molt gran. Estam parlant d’una empresa familiar que ve de moltes generacions enrere i que ha arribat fins avui gràcies a la feina, al sacrifici i a la constància de molta gent que ens ha precedit. Per tant, continuar aquesta trajectòria no és només gestionar un negoci, sinó assumir el compromís de mantenir viu un llegat que forma part de la història de Mallorca.

Ara està a les nostres mans continuar la tasca que varen fer les generacions anteriors. Ells varen dedicar la seva vida a conservar aquesta tècnica artesanal i a transmetre-la, i nosaltres tenim l’obligació moral de fer el mateix. El repte és seguir fent feina perquè aquesta artesania no desaparegui, perquè continuï sent una artesania viva i no una cosa del passat. També ens hem d’assegurar que les generacions que venen darrere nostre puguin seguir fent aquesta feina i trobin un ofici viu, amb futur i amb reconeixement.

P.- És complicat mantenir avui en dia una artesania com aquesta?

R.- Sí, és molt complicat. Avui vivim en un món molt diferent del d’abans, on predomina la rapidesa, la producció massiva i els preus baixos. Tot això fa que oficis artesans com el nostre tenguin més dificultats per competir, perquè nosaltres no podem funcionar amb els mateixos ritmes ni amb les mateixes lògiques. El nostre producte necessita temps, coneixement i moltes hores de feina.

Per això mantenir l’artesania és un esforç constant. No basta només fer el producte, també s’ha de fer pedagogia, explicar què hi ha darrere cada peça, transmetre el valor del procés i conscienciar la gent que allò que compra no és només una tela, sinó el resultat d’una tècnica centenària. Si no es fa aquesta feina, és molt difícil que la societat valori realment el que representa.

P.- Com vau rebre la notícia de la declaració de la tècnica de la tela de llengües com a Bé d’Interès Cultural Immaterial?

R.- Va ser un dia molt especial i molt important per a nosaltres. Fa temps que lluitam perquè les institucions ajudin a preservar aquesta artesania i, sobretot, la tècnica tradicional amb què es fa la tela de llengües. Per això, quan arriba una passa com aquesta, evidentment ho vius amb molta emoció i amb molta satisfacció.

Encara queda la darrera passa formal, que és l’aprovació definitiva al plenari, i esperam que arribi prest i que tot es faci oficial. Però només el fet d’haver arribat fins aquí ja és un reconeixement molt gran. Ens sentim superorgullosos que es valori la feina feta durant tants anys i que la tècnica pugui ser considerada un bé d’interès cultural immaterial.

Això no és només important per a nosaltres com a empresa, sinó també per a Mallorca i per al conjunt del sector, perquè posa damunt la taula que aquest ofici té un valor patrimonial i cultural que va molt més enllà del producte comercial.

P.- Què representa aquesta declaració per al sector?

R.- Representa moltes coses. En primer lloc, representa dignificar la feina dels artesans i reconèixer públicament que darrere aquesta tècnica hi ha una tradició, una història i uns coneixements que mereixen ser protegits. També representa reforçar la reputació de Mallorca, perquè la tela de llengües és un producte molt identificat amb l’illa.

A més, esperam que aquesta declaració no quedi només en un gest simbòlic, sinó que vagi acompanyada d’ajudes i de mesures concretes per preservar l’ofici. Necessitam suport institucional perquè mantenir una artesania viva és difícil. Si hi ha voluntat real d’ajudar, aquest reconeixement pot ser una eina molt útil perquè el sector tengui futur.

P.- Què simbolitza la tela de llengües per a Mallorca?

R.- Jo crec sincerament que és un símbol de Mallorca. Quan qualcú pensa en un element propi de l’illa, en una cosa que ens identifica culturalment, la tela de llengües apareix de manera natural. Té una força visual molt gran i una personalitat pròpia que la fa immediatament reconeixible.

A més, hem de sentir-nos orgullosos perquè és una tècnica molt singular. A Mallorca s’ha conservat d’una manera molt especial, i això li dona encara més valor. Quan qualcú vol identificar un element autèntic de la nostra terra, moltes vegades pensa en aquest dibuix tan característic de les llengües. Per tant, no és només una tela: és identitat, és cultura i és memòria col·lectiva.

P.- També heu advertit del problema de les imitacions. Fins a quin punt us afecta?

R.- Ens afecta molt. Hi ha moltes imitacions que fan mal al sector, tant des del punt de vista econòmic com humà. Econòmicament perquè hi ha empreses que aprofiten la imatge i el prestigi de la tela de llengües per vendre productes que no tenen res a veure amb el procés artesanal autèntic. I humanament perquè darrere els tallers hi ha persones, famílies i professionals que hi dediquen la seva vida.

El problema és que moltes vegades el consumidor no ho sap. Va a una botiga, li diuen que allò és mallorquí o que és autèntic, i després no ho és. I la gent se pensa que compra una tela de llengües feta aquí quan en realitat és una còpia industrial. Això perjudica els tallers que sí feim la feina bé i també engana el consumidor.

P.- Com es pot defensar el valor de l’artesania davant la producció ràpida i barata?

R.- Sobretot culturitzant la gent. És molt important informar el consumidor, explicar-li què compra i què hi ha darrere cada producte. Si la gent entén el valor d’allò autèntic, del temps invertit, de la tècnica i de la qualitat, aleshores pot valorar millor la diferència entre una peça artesanal i una producció industrial.

També crec que eines com la Indicació Geogràfica Protegida serien fonamentals. Amb això hi hauria una part de promoció, de donar visibilitat al producte autèntic, però també una part reguladora i sancionadora. Això ajudaria a combatre les empreses que fan mal al sector i permetria protegir millor tant els productors com els consumidors.

P.- La societat coneix realment tot el procés artesanal que hi ha darrere cada peça?

R.- No ho sé fins a quin punt. Jo crec que encara hi ha molt de desconeixement. Molta gent veu el producte acabat, veu la tela, el dibuix o el color, però no coneix tota la feina que hi ha darrere. No sap les hores que comporta, la dificultat tècnica o la quantitat de passes necessàries fins arribar al resultat final.

Per això nosaltres intentam obrir les portes i mostrar el procés. Feim jornades perquè la gent pugui venir, veure com es fa i entendre el valor real del producte. Fins i tot hi ha molta gent de Pollença que no ho havia vist mai. Imagina’t, idò, la gent de fora. Quan ho veuen, normalment queden sorpresos.

P.- Quin és el moment més delicat o exigent del procés tradicional de fabricació?

R.- El procés del dibuix és un dels més delicats i especials. És la part en què es fa la reserva i el treball del color per aconseguir l’efecte característic de les llengües. És una feina molt precisa, amb molts detalls, i qualsevol errada pot afectar el resultat final.

És també una de les parts més belles de tot el procés, perquè és allà on realment neix el dibuix. Però al mateix temps és una de les més complicades, perquè requereix experiència, coneixement i molta paciència. És una feina que només es pot valorar de debò quan la veus de prop.

P.- Com es combina la tradició amb la innovació?

R.- És complicat, perquè has de trobar un equilibri constant. Per una banda, nosaltres volem respectar els processos que ens varen ensenyar, la manera de fer que hem heretat i que dona autenticitat al producte. Per l’altra, també t’has d’adaptar als nous temps i a les necessitats actuals del mercat.

Per exemple, intentam cercar sempre matèries primeres de molta qualitat, encara que avui en dia no sempre sigui fàcil. Les matèries no són exactament les mateixes que fa cent anys i això també obliga a adaptar-se. Però sempre intentam mantenir l’essència i la qualitat, sense perdre el respecte pels processos tradicionals.

P.- Ha canviat el perfil del client en els darrers anys?

R.- Sí, crec que sí. Avui trobam molts visitants que no venen només cercant sol i platja. Hi ha una part del turisme que cerca experiències culturals, coses autèntiques, conèixer millor Mallorca i la seva identitat. I això per a nosaltres és molt positiu.

Notam un canvi de mentalitat. La gent està més sensibilitzada amb els productes autèntics, amb la història i amb allò que és local. Això fa que molts clients valorin més la feina artesanal i s’interessin pel producte des d’una altra perspectiva, no només estètica sinó també cultural.

P.- La tela de llengües ha entrat també en sectors com la moda o l’interiorisme?

R.- Sí, clarament. I això ens ha ajudat molt. Ja no parlam només d’un producte destinat a la llar o a usos tradicionals. Ara la tela de llengües també és present en bosses, complements, accessoris, peces de moda i projectes d’interiorisme.

El fet de poder aplicar el disseny de llengües a diferents sectors ens permet arribar a nous públics i ampliar el tipus de clientela. Això és positiu perquè dona noves oportunitats sense renunciar a l’essència del producte. La tècnica és la mateixa, però les aplicacions poden evolucionar.

P.- Hi ha relleu generacional dins l’ofici?

R.- És una qüestió complicada. En general, avui costa trobar gent jove per a feines exigents com aquesta. Molts joves cerquen professions que els permetin una millor qualitat de vida o que siguin més còmodes, i això és comprensible. Però els oficis artesans requereixen esforç, dedicació i temps d’aprenentatge.

Jo crec que aquest és un dels grans reptes de futur. Si no hi ha persones joves que vulguin aprendre i continuar, serà difícil mantenir determinats oficis. Per això és tan important dignificar-los, donar-los valor social i fer veure que també poden ser una sortida professional amb sentit.

P.- Quin paper juguen empreses com Teixits Vicens en la conservació del patrimoni cultural de Mallorca?

R.- Jo crec que juguen un paper molt important. Fa molts anys que lluitam per mantenir viva aquesta artesania i perquè no desaparegui. Amb aquest reconeixement institucional encara queda més clar que no parlam només d’una activitat econòmica, sinó d’un patrimoni cultural.

Nosaltres conservam una tècnica molt antiga, que forma part de la història de Mallorca. Però a més també donam feina a famílies i mantenim viu un teixit econòmic local. Quan un ofici no s’ajuda a temps, després només queda dins un museu. I això seria un error. El que hem de fer és conservar l’artesania viva, en funcionament, amb gent treballant-hi cada dia.

P.- Quin hauria de ser el següent pas després d’aquesta declaració?

R.- El següent gran objectiu és activar la Indicació Geogràfica Protegida i culminar tot aquest procés de reconeixement. Després d’això, continuar avançant perquè la tela de llengües tengui el lloc patrimonial que mereix.

Però, sobretot, el més important és que totes aquestes eines serveixin per una cosa molt concreta: reduir les imitacions i evitar que s’engani el consumidor. La gent que vulgui comprar una tela de llengües ha de saber quan és autèntica i quan no ho és. I les institucions han de poder sancionar aquells que fan les coses malament. Si això s’aconsegueix, haurem fet una passa enorme per garantir el futur del sector.