Abril: el camp bull de feina entre sembrades, bestiar i tradicions de Pasqua
Amb l’arribada d’abril, la primavera s’imposa amb tota la seva força a les Illes Balears. Les pluges recents han deixat una terra saó, ideal per encarar un dels períodes més intensos del calendari agrícola. El camp esdevé un mosaic d’activitat constant, on la sembra, la cura dels animals i les feines tradicionals conviuen amb un ritme marcat per la natura i la cultura popular.
Als horts, abril és sinònim d’abundància de sembra. És moment de plantar-hi des de carabassons, albergínies i pebres fins a espinacs, cigrons o blat de les Índies. Les tomatigueres ocupen un lloc destacat: mentre que les varietats per a ensalada es poden sembrar ja, les de ramellet sovint s’esperen cap a finals de mes per evitar els efectes de possibles aiguades. També és temps de mongetes —tant baixes com d’enfilar— i de cultius com els cogombres, que requereixen una atenció especial en la disposició i suport.
Les feines no acaben amb la sembra. Abril és també el moment de trasplantar planters, preparar canyes i estaques, i entrecavar per eliminar males herbes i afavorir la ventilació del sòl. Les regades comencen a ser més freqüents, ja que l’augment d’hores de sol accelera l’evaporació i posa en risc les plantes amb arrels superficials.
Mentrestant, els jardins esclaten de color. Primaveres, margalides, pensaments, geranis o clavells conviuen amb plantes enfiladisses com l’heura o el gesamí. Però no tot són flors: cal vigilar especialment les plagues de poll, que poden afectar greument espècies ornamentals com els rosers.
Al camp obert, els arbres joves i els empelts requereixen revisió. Les ventades d’aquest mes poden malmetre estructures encara fràgils, especialment si no estan ben subjectades. També és moment d’activitat als cellers, amb les darreres traginades de vi i la preparació de bótes amb sofre per acollir el vi novell.
Pel que fa al bestiar, abril marca transicions importants. A les zones més càlides, comença la tonada de les ovelles, mentre que a la muntanya encara s’endarrereix per evitar el fred nocturn. Als corrals, es gestionen els ramats amb criteri productiu: es separen gallines velles i galls sobrers, i es preparen conills i anyells per al consum.
La Setmana Santa
En aquest sentit, la proximitat de la Setmana Santa imprimeix un caràcter especial a les feines del camp. La preparació de xots i conills per a les panades és una pràctica arrelada. Els anyells es deslleten i s’engreixen durant uns dies abans de ser sacrificats, habitualment entre el Dimecres i el Dijous Sant, per tenir la carn a punt per cuinar.
La gastronomia tradicional pren el relleu en aquestes dates. Les panades, farcides habitualment de carn de xot i acompanyades sovint de conill, són el plat emblemàtic. També hi ha espai per als dolços: els rubiols, farcits de brossat o confitura; els crespells, amb formes diverses; i els rotllos, que els padrins ofereixen als fillols des del Diumenge del Ram fins a la primera comunió.
El Diumenge de Pasqua, després de les celebracions religioses, és habitual reunir-se al voltant del frit de Pasqua, elaborat amb productes de temporada com faves, pèsols o grells. Tot plegat reflecteix una cuina profundament lligada al cicle agrícola.
Finalment, abril també comença a oferir els primers fruits de la temporada: maduixes, nispros i taronges tardanes, que arriben al punt òptim de maduració. Paral·lelament, es recullen encara hortalisses d’hivern com cols, carxofes o espinacs, en un moment de transició entre estacions.
Així, el mes d’abril es presenta com un període clau, on la feina intensa al camp es combina amb rituals i sabors que formen part del patrimoni viu de les Illes. Una etapa en què la terra, el bestiar i la cuina es troben en un equilibri que defineix la identitat rural de l’arxipèlag.