Autoritat Portuària ja treballa en l’escenari de l’augment del nivell de la mar per protegir els amarraments

La pujada del nivell de la mar a conseqüència del canvi climàtic deixarà inoperatives algunes infraestructures portuàries, com molls i pantalans, així com afectar l’estabilitat d’alguns dics per l’arribada de temporals que presentaran onatge de més envergadura i que es manifestaran de manera més freqüent.

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i encarregat per l’Autoritat Portuària de Balears (APB) en el qual es presenta un pla d’adaptació al canvi climàtic per als ports d’interès general de Balears, així com la proposta de mesures i rutes d’adaptació per prevenir eventuals riscos.

Antoni Ginard, cap de l’àrea de Planificació i Infraestructures de l’APB, ha recalcat la voluntat de l’organisme públic d’adaptar les infraestructures alhora que es treballa en la mitigació del canvi climàtic: “Ens hi hem d’adaptar a temps per garantir que els ports puguin seguir complint la seva comesa primordial, que és el proveïment de mercaderies i el transport de passatgers”.

Els professors de la UPC Agustín Sánchez-Arcilla i Joan Pau Sierra han presentat el pla d’adaptació per als cinc ports d’interès general de Balears i els ports esportius del Portitxol i es Molinar, a Palma. L’estudi ha contemplat dos escenaris climàtics, un de moderat i un altre de ontinúen. El primer assumeix que es desenvoluparà una gran conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic i adoptaran polítiques actives a onti internacional per reduir les emissions. És l’escenari més plausible si es porten a la pràctica alguns acords internacionals com ara l’Acord de París (2015). L’escenari pitjor previst pot tenir lloc si alguns dels grans països emissors no adopten polítiques agressives de mitigació del canvi climàtic o si ontinúen accions que l’accelerin. Alhora, aquests escenaris s’han comparat amb dues variables temporals, una a curt-mitjà termini (2026-2045) i una altra a llarg termini (2081-2100).

Les conclusions

A l’estudi s’observa que al segon període fins al 2100 es disparen els problemes d’inoperativitat de molls i pantalans, ja que la pujada del nivell del mar se situarà entre 50 centímetres i 1 metre depenent de l’escenari que es produeixi. Així, caldrà elevar la cota d’alguns molls, substituir els pantalans fixos per flotants i augmentar la freqüència dels dragatges als ports. Els molls d’embarcacions esportives seran els més afectats en aquest sentit, especialment el del Portitxol (Palma), on s’haurà de modificar totalment el dic d’abric.

La pujada del nivell del mar, juntament amb l’augment de la magnitud de l’onatge, podria produir també danys als dics, com ara desplaçaments dels blocs de les esculleres o comprometre’n l’estabilitat. Per això es proposen diferents solucions depenent de la tipologia del dic, com ara la construcció d’esculleres, reforç de les banquetes o canviar el tipus i pes dels blocs del dic entre altres.

Juntament amb l’estudi del grau d’exposició i nivell de vulnerabilitat dels ports i la proposta d’actuació a les infraestructures portuàries, s’ha elaborat un Atles de Riscos i un pla d’Alertes Climàtiques per a cadascun dels ports estudiats, així com el desenvolupament de sengles d’adaptació climàtica, determinant els punts de no retorn perquè l’APB pugui prendre decisions que s’avancin als impactes pel canvi de clima i s’aconsegueixi que les infraestructures portuàries puguin continuar estant plenament operatives en tot moment.