Avançar el calendari biològic ajuda moltes espècies a fer front al canvi climàtic
Un estudi global, que ha comptat amb participació del Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) que té seu a Esporles, revela que el desplaçament en el moment en què ocorren esdeveniments clau del cicle vital —com la posta d’ous, el naixement de cries o l’arribada a zones de cria— pot amortir els efectes de l’augment de la temperatura sobre la dinàmica de les poblacions animals. La recerca ha estat publicada recentment a la revista Nature Communications.
El canvi climàtic està alterant el ritme de la vida a la Terra i, des de fa dècades, s’observa que moltes espècies anticipen processos vitals com la reproducció o la migració en resposta a l’escalfament. Fins ara, però, es sabia poc sobre si aquests ajustos realment afavoreixen la supervivència de les poblacions.
Un anàlisi global sense precedents
Els investigadors van analitzar 213 sèries temporals corresponents a 73 espècies de vertebrats —aus, mamífers, rèptils i peixos— distribuides per tot el món. Van combinar dades de diverses dècades sobre la mida poblacional, característiques biològiques i condicions climàtiques locals, centrant-se en dos tipus de trets: els relacionats amb el calendari d’esdeveniments vitals i els vinculats a la forma i mida corporal. L’objectiu era determinar com aquests trets responen al clima i de quina manera afecten el creixement o declivi de les poblacions.
Els resultats mostren un patró clar: la fenologia és sensible a la temperatura, mentre que els trets morfològics pràcticament no responen al clima. En anys més càlids, moltes espècies anticipen esdeveniments biològics, especialment relacionats amb la primavera. Aquest desplaçament beneficia el creixement poblacional, probablement perquè permet sincronitzar la reproducció amb la disponibilitat d’aliment i altres condicions favorables. En gairebé un 60 % dels casos analitzats, l’efecte de l’anticipació fenològica sobre les poblacions va ser positiu o neutre.
En canvi, no s’han trobat proves que els canvis en la mida corporal o la massa modulin la resposta de les poblacions al canvi climàtic.
Diferències regionals
L’estudi també destaca contrastos geogràfics. A latituds altes, com Europa i Amèrica del Nord, les poblacions mostren una major capacitat per ajustar la seva fenologia a la temperatura. En canvi, en regions tropicals, on els ajustos fenològics són més febles, l’escalfament tendeix a afectar negativament el creixement poblacional. Això es podria explicar per la menor plasticitat de les espècies tropicals davant les variacions climàtiques, fet que les fa més vulnerables.
Respostes complexes i implicacions per a la conservació
Els autors subratllen que no existeixen regles simples: característiques com la dieta, el tipus de migració o l’esperança de vida no permeten predir de manera fiable l’efecte dels canvis fenològics sobre el creixement poblacional. Les respostes al canvi climàtic depenen en gran mesura de les condicions locals i de la variabilitat dins de cada espècie.
El treball conclou que anticipar el calendari vital pot marcar la diferència entre el creixement i el declivi de moltes poblacions, però no garanteix per si sol la supervivència de la biodiversitat. Conèixer com aquests canvis afecten la dinàmica poblacional és essencial per identificar les espècies més vulnerables i dissenyar estratègies de conservació efectives en un món en escalfament accelerat.