Balears, Catalunya i Occitània s’uneixen per defensar la pesca mediterrània davant la UE

El Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i el Consell Regional d’Occitània han signat conjuntament un manifest en defensa de la pesca mediterrània i de les comunitats pesqueres que en depenen. El document, que recull 23 punts, s’ha traslladat al comissari de Pesca i Oceans de la Comissió Europea, Costas Kadis, així com al Parlament Europeu, i també es distribuirà a altres regions mediterrànies, als agents de la cadena de valor del sector i a les comunitats pesqueres.

El manifest reclama una reforma urgent del reglament que regula el pla de gestió de la pesca a la Mediterrània, per evitar que la Comissió torni a imposar reduccions dràstiques de dies de feina a la flota d’arrossegament. Aquesta modalitat és considerada el pilar del sector pesquer a l’Euroregió, ja que implica no només pescadors, sinó també venedors, empreses de transformació i comercialització.

Situació crítica

El director general de Pesca del Govern balear, Antoni M. Grau, ha advertit que la situació segueix sent crítica: “Som conscients de la situació de crisi que es va viure el desembre passat. Per tant, no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar mobilitzats per convèncer la Comissió Europea de la realitat de la pesca a la Mediterrània occidental”. Grau ha destacat també que la flota pesquera s’ha reduït més d’un 50 % en els darrers quinze anys, posant en risc la massa crítica que garanteix la viabilitat del sector.

Una de les principals reivindicacions recollides al document és que les polítiques europees deixin de tenir un enfocament uniforme i tinguin en compte la diversitat de flotes i condicions entre regions. També es demana l’increment dels dies de pesca establerts enguany, la supressió de la doble regulació actual sobre aquest tema i la revisió de les metodologies científiques que determinen l’estat de les poblacions pesqueres.

Les tres regions signants defensen que les polítiques de la UE han d’avançar cap a un model que garanteixi la sostenibilitat no només ambiental, sinó també social i econòmica. Així mateix, reclamen que es considerin factors com l’impacte del canvi climàtic i la contaminació marina, especialment pels plàstics, en l’activitat pesquera, i que es reconegui el paper clau del sector com a custodi de la mar.

EL MANIFEST:

DECLARACIÓ DEL GRUP DE PESCA DE L’EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRÀNIA

BARCELONA 2 d’abril de 2025

EN DEFENSA DE LA PESCA MEDITERRÀNIA I LES COMUNITATS PESQUERES

El 4 d’octubre de 2022 la Generalitat de Catalunya, el Consell Regional d’Occitània, el sector pesquer català i el Comitè Regional de Pesca d’Occitània van signar la declaració de Barcelona

“Per a salvar la pesca Mediterrània”, referendada posteriorment pel Govern de les Illes Balears.

El 2 d’abril de 2025 el Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya, el Consell

Regional d’Occitània constitueixen el Grup de Treball de Pesca de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, atenent a la greu situació del sector pesquer en aquesta àrea,

MANIFESTEN que

El sector de recursos marins vius és el segon pilar de l’economia blava dels membres de l’Euroregió, i l’únic que manté una activitat econòmica tot l’any i amb un arrelament fort als territoris costaners.
La pesca contribueix decisivament a la sobirania alimentària del territori de l’Euroregió i per aquesta raó és considerat un sector essencial de l’economia productiva.
La flota pesquera ha disminuït més d’un 50% (tant en unitats com en potència) en els darrers 15 anys i la indústria està ara a punt de perdre la massa crítica mínima per preservar-la com un gran pilar de l’economia blava.
La pesca d’arrossegament constitueix el motor econòmic del sector pesquer dels membres de l’Euroregió i és el pilar estructurant del conjunt del sector (pescadors, venedors, transformació i comercialització)
Les comunitats pesqueres en aquesta àrea tenen una forta identitat cultural, econòmica i social vinculada a la pesca. La situació actual del sector pesquer i la cadena de valor és crítica, i pot erosionar aquesta identitat i afectar el sentit de pertinença dels habitants. Cal revisar les polítiques europees per garantir la sobirania alimentària dels productes de proximitat i evitar el col·lapse irreversible del sector, la pèrdua de llocs de treball i la despoblació de les comunitats costaneres.
El resultat de les polítiques actuals ha demostrat que no es poden aplicar solucions úniques a un sector tan divers, s’ha de cercar una resposta territorial i personalitzada, que tingui en compte les característiques de la Mediterrània. Les polítiques europees han d’acostarse als ciutadans, apostant per la simplificació i contemplant prou flexibilitat per adaptar-se a les diferències regionals i les diferències entre tipologies de flota.

En el cas del Pla Multianual per a la Pesca Demersal a la Mediterrània Occidental (MAP), cal reconèixer l’esforç del sector pesquer de l’Euroregió dels darrers anys (reducció de dies de pesca, tancaments per zones i temporals dels caladors, vedes biològiques, portes voladores, selectivitat, etc.), i atendre la petició majoritària del Consell i del Parlament europeu de reformar el Reglament.
S’ha d’incrementar l’assignació de dies de pesca pel 2025 i eliminar la doble regulació de dies de pesca i límits de captures de gamba, revisant les metodologies d’avaluació dels estocs amb informació científica actualitzada, per garantir un dictamen consistent amb la situació de recuperació dels estocs, la transició cap a la sostenibilitat ambiental del sector pesquer i el manteniment d’un sector fort i viable.
Proposta: Per tal de tenir en compte les característiques de la pesca mixta, es proposa revisar les metodologies d’avaluació d’estocs dins del Pla de Gestió de WestMed incorporant els resultats dels models d’ecosistèmics existents als processos de gestió del recurs pesquer per tal de tenir en compte les relacions entre les espècies i els factors ambientals, ja siguin tròfics o vinculats al canvi climàtic.
Les mesures del MAP han de contemplar les característiques de pesqueria mixta i incorporar l’avaluació de l’impacte socioeconòmic, i establir mecanismes d’estabilitat, com l’assignació d’oportunitats de pesca plurianual, per garantir la planificació a mig termini de l’activitat pesquera.
S’ha de garantir la integració de l’assessorament científic desenvolupat per institucions científiques reconegudes pels membres de l’Euroregió, ja que proporciona una visió única de l’efecte de les polítiques adoptades i de la realitat de les poblacions pesqueres i les flotes, i reforçar la coordinació científica entre el Comitè Econòmic, Tècnic i Científic per a les Pesqueries (STECF)? De la Comissió Europea i altres fòrums regionals com el Comitè Assessor Científic de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CAS-CGPM).
Els objectius establerts en el marc de la Política Pesquera Comuna (PPC) continuen sent pertinents i vigents. Així, cal garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la pesca i l’aqüicultura, l’abastiment alimentari i la seguretat alimentària, la recollida de dades científiques, contribuir a assegurar un nivell de vida adequat a les comunitats pesqueres, tenint en compte, especialment, la pesca costanera i els aspectes socioeconòmics, així com garantir unes condicions equitatives per als productes de la UE i de tercers. Igualment, garantir el Rendiment Màxim Sostenible (RMS) de les poblacions pesqueres ha de ser un dels objectius de la PPC, tot establint un calendari possibilista des d’un punt de vista biològic i econòmicament i socialment viable per a les empreses pesqueres i la marineria.
L’avaluació de la implementació de la PPC en els darrers anys constata que no s’han assolit aquests objectius. D’una banda, s’ha prioritzat de manera clara l’objectiu ambiental, en detriment de la resta d’objectius establerts a l’article 2. D’altra banda, les mesures aplicades per a la consecució dels objectius no han tingut en compte les singularitats dels diferents tipus de flota i caldera.

És imperatiu reformar el més aviat possible la PPC per garantir l’assoliment de la sostenibilitat social i econòmica del sector pesquer, el manteniment de l’economia blava de les comunitats pesqueres, la sobirania alimentària i contemplar les singularitats de la pesca costanera Mediterrània.
S’ha de revisar la normativa d’eliminació dels descarts mitjançant l’obligació de desembarcament a la Mediterrània. Aquesta mesura, que no va ser dissenyada d’acord amb la realitat pesquera de la Mediterrània, no ha generat els beneficis esperats i ha provocat un augment de la burocràcia al sector, així com dificultats en la vigilància i control. Existeix consens entre els científics en què els objectius desitjats de reducció de les captures d’immadurs a la Mediterrània només s’assoliran mitjançant polítiques basades en la millora de la selectivitat amb vedes espacio-temporals ben dissenyades.
Per donar suport a les mesures de selectivitat però també de descarbonització, que tenen un gran impacte en la rendibilitat de les empreses pesqueres a curt i mitjà termini, és fonamental que la nova PPC posi en marxa sistemes de suport financer propis a la transició, als canvis, al moment de recuperar l’equilibri ambiental, econòmic i social.
El marc legislatiu europeu en matèria pesquera ha d’alinear-se amb el Green Deal. El manteniment de l’esforç pesquer en termes de potència i GT?, els límits arbitraris de capacitat de flota per estats membres de la UE i la limitació del FEMPA? a la construcció de noves embarcacions representen una barrera a la modernització i descarbonització del sector i un fre a la regularització de la potència registrada (com en la Mediterrània espanyola) i, posteriorment, al relleu generacional.
Pràcticament totes les embarcacions de l’àrea de l’Euroregió -com en la major part de la Mediterrània (excepte les embarcacions d’encerclament de tonyina vermella) i també en altres mars europeus- realitzen pesca costanera: jornades de pesca curtes (sovint inferiors a 12 hores), desembarcaments diaris per servir peix fresc als mercats locals, caladors pròxims als ports base, forta vinculació a les economies locals, etc. Totes elles són característiques estructurals que comparteixen les embarcacions que utilitzen hams, xarxes, nanses, xarxes d’encerclament i xarxes d’arrossegament, independentment de la seva mida. Aquesta flota està operada per microempreses familiars, amb tripulacions d’entre 1 i 10 mariners, i es converteix en un dels principals pilars de l’economia blava de les comunitats pesqueres. És necessari superar la falsa dualitat entre pesquera artesanal i industrial i reconèixer l’existència de la categoria de pesca costanera i adaptar les polítiques a les seves necessitats particulars.
És necessari contemplar l’impacte del canvi climàtic i la contaminació, particularment els plàstics, en les poblacions i l’activitat pesquera, i reconèixer el paper actiu del sector pesquer com a custodis del mar, especialment en la lluita contra la brossa marina.
Ha de revisar-se l’aplicació de l’Organització Comuna de Mercats de productes pesquers per incrementar la transparència, garantir unes condicions equitatives als productes comercialitzats a la UE, revertint la situació actual que penalitza el producte de la Unió Europea.

La protecció de les Àrees Marines Protegides no és contrari a l’activitat pesquera. S’han de fer anàlisis cas per cas, a partir de la millor informació disponible, per conciliar pesca i biodiversitat. Adaptar les activitats de pesca en harmonia amb els gestors de les zones marines protegides en lloc de prohibir-les.
És necessari mantenir, en el proper marc estratègic comú 2028-2034, el Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura, per garantir l’assoliment dels reptes de sostenibilitat ambiental, econòmica i social a l’àrea de l’Euroregió.
El futur pacte dels Oceans ha de contribuir d’una banda a reforçar el compromís de les regions, els estats i la Unió Europea en la recopilació de dades oceanogràfiques, per garantir l’adopció de polítiques basades en el millor coneixement científic disponible. D’altra banda, cal que el Pacte dels oceans garanteixi que la pesca i l’aqüicultura estiguin al centre de les polítiques, reconeixent el caràcter essencial com a proveïdors d’aliment blau, reactivant-ne la competitivitat i millorant l’atractiu cap a aquesta professió del pescador, element imprescindible per a la sobirania de la Unió i el desenvolupament de les comunitats pesqueres.

ACORDEN

Traslladar el present manifest al Comissari de Pesca i Oceans de la Comissió Europea i al Parlament Europeu.
- Fer extensiu el manifest a la resta de regions de la Mediterrània europea.
- Traslladar el manifest al sector pesquer, a la cadena de valor i a les comunitats pesqueres.

Director general de Pesca del Govern de les Illes Balears

Director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya

Pour la présidente du Conseil Régional d’Occitanie

Gabriel Mercè