Balears reforça el front autonòmic per exigir coordinació, recursos i veu pròpia en la reforma estatal de Costes
El Govern de les Illes Balears ha participat aquest dimarts a Madrid en una reunió de directors generals i responsables autonòmics en matèria de costes amb l’objectiu de coordinar una posició comuna davant la manca de convocatòria per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i davant l’inici del procediment estatal per modificar el Reglament de Costes.
En representació de l’arxipèlag hi ha assistit la directora general de Costes i Litoral, Xima Ferrer, que ha defensat la necessitat d’establir mecanismes reals de cooperació institucional i de garantir la participació efectiva de les comunitats autònomes en qualsevol modificació normativa que afecti directament la gestió del litoral.
La trobada dona continuïtat a la celebrada el juliol de 2025 a València, on sis comunitats autònomes amb litoral —que representaven més del 80% de la costa espanyola— varen acordar una estratègia comuna davant la interpretació restrictiva de la Llei estatal de Costes i la manca d’inversions i coordinació. En aquesta ocasió, la reunió ha comptat amb la participació de totes les comunitats autònomes amb litoral, reforçant així el front comú.
Durant la sessió, les comunitats han posat en comú la situació de les seves relacions amb l’Estat en matèria de costes, especialment pel que fa a la tramitació d’expedients, l’aplicació de delimitacions i l’ús d’instruments que, segons han exposat, poden limitar l’autonomia de gestió. També s’ha abordat la posició conjunta davant l’aplicació i la gestió del cànon del domini públic marítim-terrestre, així com la possibilitat d’impulsar una modificació de la Llei de Costes amb una visió més ajustada a la realitat territorial de cada comunitat.
En aquest context, el Govern balear ha reiterat que el traspàs de competències en gestió del litoral es va produir sense la dotació suficient de recursos humans i econòmics per assumir amb garanties la gestió dels més de 1.500 quilòmetres de costa de les Illes. Aquesta situació, segons ha defensat Ferrer, dificulta una gestió eficient i adaptada a les necessitats específiques d’un territori insular especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic.
Finalment, la directora general ha insistit que qualsevol reforma del Reglament de Costes ha de comptar amb la participació activa de les comunitats autònomes, especialment d’aquelles que ja exerceixen competències en la matèria. Amb aquesta posició, el Govern reafirma el seu compromís amb una governança costanera més eficient, coordinada i adaptada a la realitat insular, en coherència amb els reptes ambientals i climàtics que afronten les Illes Balears.