Centre de Coordinació d’Emergències 112 commemora els seus 30 anys

El Centre de Coordinació d’Emergències 112 de les Illes Balears arriba als 30 anys d’activitat amb unes xifres que donen la mesura del seu pes dins el sistema públic de seguretat i emergències. Des de la seva posada en marxa, el servei ha atès més de 24,5 milions de telefonades i ha gestionat prop de 4 milions d’incidents, una trajectòria que el consolida com a porta d’entrada única davant qualsevol situació d’urgència a l’arxipèlag.

Només durant el 2025, l’112 ha rebut 785.093 cridades i ha coordinat 143.314 incidents, amb una mitjana diària de 2.148 telefonades i 393 actuacions. Darrere aquestes dades hi ha una activitat constant que es tradueix, principalment, en emergències sanitàries, consultes mèdiques, accidents de trànsit, conflictes a la via pública i accidents domèstics, amb una presència destacada de les emergències mèdiques tant al domicili com a l’espai públic.

La distribució territorial dels incidents reflecteix el pes demogràfic i turístic de cada illa. Mallorca concentra la major part de la demanda, amb 113.159 incidents gestionats, seguida d’Eivissa amb 21.341, Menorca amb 7.166 i Formentera amb 1.618. Els mesos d’estiu continuen marcant els pics d’activitat, amb juliol i agost per damunt de les 90.000 telefonades mensuals, mentre que a l’hivern els volums són més continguts.

Incidències

Un dels indicadors més rellevants de l’any ha estat la millora en l’eficiència del servei. El nombre de telefonades no procedents s’ha reduït de manera notable fins a 122.447, majoritàriament per errades de marcació o incidències de xarxa, una davallada significativa respecte de l’any anterior. Paral·lelament, la gestió operativa ha augmentat: tot i rebre menys cridades que el 2024, el centre ha coordinat 7.160 incidents més, un fet que apunta a una major complexitat de les situacions ateses i a una demanda creixent de recursos d’emergència.

En aquest context, la tecnologia ha jugat un paper clau. El sistema de localització avançada de mòbils (AML) ha permès localitzar amb precisió el 71 % de les cridades fetes des de mòbil nacional, un salt qualitatiu respecte del 57 % de l’any anterior. Aquesta millora es tradueix en una resposta més ràpida i ajustada, especialment en situacions en què cada minut és determinant.

Psicòlegs d’emergència

El dispositiu d’atenció psicosocial continua sent una peça essencial del servei. Durant el 2025, els psicòlegs d’emergències s’han activat en 267 ocasions per donar suport a víctimes i familiars en episodis d’alta càrrega emocional, una xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior però que manté aquest recurs com a element estructural de la resposta.

L’actual aniversari coincideix amb el Dia Europeu del Número d’Emergències 112, que se celebra cada 11 de febrer. El servei balear va ser pioner a l’Estat, amb la seva posada en funcionament el febrer de 1996, un any abans que el Reial decret de 1997 assumís la directiva europea que recomanava implantar aquest sistema. Els inicis varen ser modestos: una dotzena de treballadors i una primera seu al passeig Marítim de Palma. En pocs anys, la plantilla va créixer de manera sostinguda fins que, el 2005, el Govern va assumir directament la gestió amb la creació de l’empresa pública Gestió d’Emergències de les Illes Balears.

El trasllat al centre actual del Pinaret, a Marratxí, va marcar un nou punt d’inflexió. Avui hi treballa prop d’un centenar de professionals i el servei es troba immers en un procés d’actualització constant. La recent incorporació d’un nou sistema informàtic, amb una inversió superior als 2,3 milions d’euros, ha reforçat la coordinació amb el 061, els cossos de bombers i les diferents policies, així com la capacitat de localització geogràfica dels afectats.

Entre els reptes que ja es projecten hi ha el redimensionament i trasllat del centre a les futures instal·lacions del Districte de Seguretat, amb l’objectiu d’adaptar l’estructura a un volum d’activitat que creix de manera progressiva, en paral·lel a l’augment de la població resident i estacional a les Illes Balears.