Científics i ramaders mostren els èxits de la ramaderia regenerativa
El primer Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa ha arrencat aquest dijous a la Universitat de les Illes Balears amb més de 200 persones inscrites i amb una defensa decidida d’un model de gestió ramadera que guanya pes tant en l’àmbit científic com en el sector primari.
En la inauguració, el president d’APAEMA, Miquel Coll, ha remarcat que la ramaderia extensiva és un tret identitari de les Illes Balears i que, malgrat la seva regressió, continua essent una fortalesa ambiental i socioeconòmica. Coll ha aprofitat la presència del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, per insistir en la demanda que almenys la meitat del fons de l’Impost de Turisme Sostenible es destini a compensar els serveis ambientals que aporten les explotacions agràries.
Simonet ha expressat que el Govern vol analitzar les conclusions del congrés abans de valorar possibles aplicacions de les tècniques regeneratives. Ha afirmat que el model extensiu és la via a seguir, tot assenyalant la necessitat que sigui rendible. En la mateixa línia, el director general Fernando Fernández-Such ha assenyalat que l’administració ha de definir bé els conceptes d’extensiu, ecològic i regeneratiu per poder establir polítiques precises, i ha defensat un suport equilibrat a tots els models ramaders.
Figures internacionals
El congrés ha comptat amb un missatge enregistrat d’Allan Savory, una de les figures internacionals més influents en l’àmbit del maneig holístic, que ha expressat sintonia amb les línies de treball del projecte estatal PASTURE+ i amb l’enfocament de la cita de Palma.
Diverses ponències científiques i experiències de ramaders han aportat dades i testimonis que reforcen els beneficis del maneig regeneratiu. Magdalena Adrover, veterinària i responsable del projecte PASTURE+ a APAEMA, ha presentat resultats obtinguts en finques de Mallorca durant tres anys i mig, on es constata la preservació de cobertes vegetals que protegeixen el sòl i milloren la seva capacitat de retenció d’humitat. Ha destacat que, tot i no poder influir en la pluja, sí es poden crear entorns més resistents a la sequera.
Ramaders d’Extremadura com Alfredo Fernández (aleJAB) i Beatriz Pablos han compartit millores notables: animals millor alimentats sense suplements, més tranquil·litat del ramat, major vigor de la vegetació i una reducció significativa de problemes sanitaris.
Productors per a les Bones Pràctiques Ramaderes
També s’han exposat les conclusions de la Xarxa de Productors per a les Bones Pràctiques Ramaderes, impulsada per APAEMA, que mostra resultats positius en finques de condicions climàtiques molt diverses, des de zones humides com Pollença fins a àrees més àrides com la marina de Llucmajor.
El projecte PASTURE+, que dona cobertura científica a moltes de les experiències mostrades, actua sobre gairebé 500 hectàrees de Mallorca i segueix variables com la biodiversitat, la retenció d’aigua del sòl o la fixació de carboni. També compara la qualitat de la carn d’animals alimentats exclusivament amb pastura respecte dels engreixats amb pinso. El projecte està finançat per la Fundació Biodiversitat en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.