Créixer o sobreviure: la recerca científica redefineix com les plantes afronten la sequera
La sequera, cada vegada més freqüent i intensa en el context del canvi climàtic, s’ha convertit en un dels principals factors que condicionen la supervivència de les plantes i el funcionament dels ecosistemes terrestres. Un nou estudi internacional amb participació de INAGEA-UIB i la Universitat de les Illes Balears posa el focus en aquest repte i planteja un nou marc per entendre com les plantes gestionen l’aigua en situacions límit.
La investigació, publicada a la revista científica New Phytologist, compta amb la participació del doctor Marc Carriquí, investigador de l’INAGEA-UIB i professor del Departament de Biologia de la UIB. El treball proposa un enfocament integrador que permet analitzar de manera conjunta processos que fins ara s’havien estudiat de forma separada, amb l’objectiu de millorar la comprensió de la resposta de plantes, ecosistemes i cultius davant episodis de sequera.
Segons els autors, les plantes afronten un dilema fonamental: utilitzar l’aigua disponible per créixer o conservar-la per assegurar la seva supervivència. Aquest equilibri esdevé clau en un escenari de disponibilitat hídrica decreixent. El nou marc conceptual descriu aquesta resposta com un procés dinàmic que evoluciona en tres fases: una primera etapa de creixement quan l’aigua és abundant, una fase de resistència quan apareix l’estrès hídric i, finalment, una fase de supervivència quan la sequera s’intensifica.
Aquest enfocament permet connectar mecanismes fisiològics essencials com la regulació estomàtica, el funcionament del sistema de transport d’aigua o la tolerància dels teixits a la deshidratació. Integrar aquests processos en un únic model facilita comparar estratègies entre espècies i entendre millor per què algunes plantes prioritzen el creixement mentre que d’altres adopten estratègies més conservadores per resistir condicions extremes.
L’estudi també té implicacions pràctiques rellevants, ja que pot contribuir a millorar la capacitat de predir com respondran els ecosistemes naturals i els cultius agrícoles davant l’augment de sequeres associat al canvi climàtic. Aquesta informació és clau per a la gestió del territori i per al desenvolupament de sistemes agrícoles més resilients.