De 9’8 milions de turistes as 18’7 en tan sols 24 anys. Les xifres de l’Informe Mar Balear
Les Illes Balears han experimentat un augment accelerat del turisme i la pressió humana en les darreres dècades, segons l’edició 2024 de l’Informe Mar Balear que ha fet públic aquests dies. Aquest document, elaborat amb la col·laboració de diverses institucions científiques i entitats públiques i privades, alerta de l’impacte creixent de la massificació sobre el medi marí i el territori.
Entre el 1959 i el 2000, el nombre de turistes augmentava una mitjana de 224.000 persones cada any. Des de l’any 2000, aquest ritme s’ha intensificat fins als 376.000 turistes anuals. Això ha suposat que el nombre de visitants hagi passat de 9,8 milions a prop de 18,7 milions en només 24 anys. Si la tendència es manté, l’any 2050 les Balears podrien rebre més de 28 milions de turistes anuals.
El creixement de places turístiques acompanya aquesta evolució. El 1959 n’hi havia 14.600; el 2023, ja eren més de 607.000. El lloguer vacacional guanya pes en relació amb l’allotjament hoteler: a Formentera, gairebé la meitat de les places turístiques són en habitatges vacacionals, mentre que a Mallorca representen una de cada quatre.
La pressió humana
Aquesta afluència sostinguda té un efecte directe sobre l’Indicador de Pressió Humana (IPH), que mesura la població present a les illes en cada moment. El 7 d’agost de 2024, es va registrar un màxim històric: més de 2 milions de persones simultàniament a l’arxipèlag. La mitjana anual d’increment de pressió humana és de gairebé 19.000 persones, una tendència que s’accentua especialment a Mallorca i les Pitiüses.
L’informe també detalla les conseqüències ambientals de la massificació. Cada banyista que visita una platja s’enduu involuntàriament 34 grams d’arena, i les tasques de neteja de posidònia sovint impliquen una pèrdua addicional de sediment. En un context de canvi climàtic i pujada del nivell de la mar, aquestes pèrdues contribueixen a l’erosió de les platges.
Els seus impactes
Els impactes es multipliquen: alteració del comportament de la fauna marina, contaminació per cremes solars, renou submarí que afecta espècies com la posidònia i els dofins, i una pressió sobre les estacions depuradores d’aigües residuals, que a l’estiu sovint superen la seva capacitat de tractament.
L’Informe Mar Balear, iniciat el 2020 i ja digitalitzat, incorpora aquest any 2024 novetats com cinc indicadors nous en àmbits com el canvi global o els espais marins protegits. La seva finalitat és aportar dades rigoroses per millorar la gestió del litoral i identificar les àrees que requereixen més investigació científica.