Descartar fruita i hortalissa lletja té un preu que no es pot suportar
Un equip investigador de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA) del CSIC ha quantificat per primera vegada l’impacte ambiental dels “descartes” de fruites i hortalisses lletges efectuats abans que aquests productes entrin als circuits comercials.
Entre 2018 i 2024 es varen desaprofitar més de 480.000 tones d’aliments, un volum que equival al consum de gairebé 36 hectòmetres cúbics d’aigua —uns 36.000 milions de litres—, suficients per omplir 14.400 piscines olímpiques. L’estudi, publicat a la revista Water, també estima que aquest malbaratament suposa l’emissió de gairebé 37.000 tones de CO₂.
La recerca arriba en un moment delicat per a Espanya, un dels països europeus més exposats al risc d’escassetat d’aigua, amb més del 60% del territori classificat com a zona àrida. Malgrat aquest context, el país ha desenvolupat un potent sector agrícola basat en un ús intensiu dels recursos hídrics, sostingut mitjançant embassaments, transvasaments, explotació d’aqüífers i plantes dessaladores.
Segons el investigador de l’EEZA-CSIC Jaime Martínez Valderrama, que lidera el treball juntament amb la Universitat d’Alacant i la King Abdullah University of Science and Technology, aquest model productiu “oculta profundes ineficiències” en un escenari en què la demanda d’aigua supera cada vegada més la disponibilitat, agreujada pels efectes del canvi climàtic. En aquest context, cada peça de fruita o hortalissa descartada implica també un consum inútil d’aigua, energia i recursos.
El treball exposa un problema de caràcter estructural: un model agroalimentari orientat a la rendibilitat immediata i a la competència en preus que tendeix a ignorar els costos socials i ambientals associats a la producció. Les conseqüències inclouen la sobreexplotació dels recursos hídrics, la degradació del sòl, la precarietat laboral i la pèrdua de valor en origen per al productor.
Els investigadors reclamen una revisió profunda de les pràctiques agrícoles i una transició cap a un sistema més sostenible i equilibrat. Martínez Valderrama apunta que la gestió eficient de l’aigua, la reducció del malbaratament alimentari i una valorització justa del treball agrícola han de situar-se al centre de les polítiques agràries si es vol garantir la continuïtat d’un sector essencial en un país cada cop més vulnerable a l’escassetat hídrica.
Foto: Istock