El 10 % de l’aigua dels embassaments espanyols s’evapora: l’impacte de la seva construcció és 22 vegades superior al del canvi climàtic

Fins a un 10 per cent de l’aigua emmagatzemada als embassaments d’Espanya s’evapora cada any, segons un estudi publicat a la revista científica Earth’s Future i liderat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de La Rioja i l’Institut Pirinenc d’Ecologia (CSIC).

L’equip científic ha analitzat dades de més de 360 embassaments que acumulen la pràctica totalitat del volum d’aigua emmagatzemada a l’Estat, i conclou que les pèrdues per evaporació s’han incrementat de manera constant en les darreres dècades, a un ritme de gairebé 28 milions de metres cúbics anuals entre 1961 i 2018. En total, això suposa 114.000 milions de metres cúbics d’aigua evaporada –uns 2.000 milions de metres cúbics cada any, l’equivalent al 46 % de l’aigua consumida en entorns urbans espanyols.

En termes econòmics, aquestes pèrdues es tradueixen en uns 800 milions d’euros anuals, una xifra que, segons els autors, no s’inclou actualment en la planificació hidrològica.

La construcció d’embassaments, el principal factor

Segons l’estudi, l’augment de la superfície d’aigua exposada com a conseqüència de la construcció de nous embassaments durant els darrers 60 anys ha tingut un impacte 22 vegades més gran en la pèrdua per evaporació que l’increment de temperatures associat al canvi climàtic.

Tot i que aquestes infraestructures han incrementat les reserves d’aigua, també han afavorit la pèrdua del recurs a causa de l’evaporació, especialment en un context d’escalfament global i estius més secs.

El doctor Celso García, catedràtic del Departament de Geografia i investigador principal del grup GLOWATER & Urban Studies de la UIB, alerta que «a finals d’aquest segle, l’evaporació podria augmentar fins a un 35 % respecte al que hem vist en les últimes dècades, especialment en escenaris d’altes emissions de gasos d’efecte hivernacle».

L’estudi subratlla que, tot i que l’augment de la temperatura incrementarà l’evaporació, la quantitat d’aigua embassada continuarà sent el factor determinant per conèixer la magnitud de les pèrdues.

Un repte per a la gestió hídrica del futur

Els investigadors assenyalen que l’evaporació dels embassaments és una font de pèrdua d’aigua crucial i que cal repensar les estratègies de gestió hídrica per assegurar la disponibilitat del recurs en un context cada vegada més incert per l’emergència climàtica.

Aquesta recerca s’afegeix a un altre estudi recent, publicat a Environmental Research Letters, també amb participació del grup GLOWATER & Urban Studies, que alerta que les conques mediterrànies espanyoles es troben al límit. Segons aquest treball, aquestes conques no disposen de prou aigua dolça per satisfer les necessitats humanes i alhora mantenir la salut dels ecosistemes naturals.

Els autors adverteixen que les polítiques basades només en augmentar l’oferta –com la construcció de nous embassaments o la dessalinització– són insuficients i proposen contindre la demanda hídrica, especialment en les zones sotmeses a més tensió, evitant la implantació de grans indústries i complexos turístics.

Un avís científic sobre el valor de cada gota

Els resultats d’aquesta recerca, finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal d’Investigació, posen de manifest que l’aigua que s’emmagatzema no és sempre aigua assegurada. A mesura que el clima s’escalfa, l’eficiència dels embassaments podria disminuir si no s’adopten mesures de gestió més sostenibles.