El camp mallorquí genera un 60% menys de residus plàstics del que preveien els fabricants
El sector agrari de Mallorca genera només un 40% dels residus plàstics que serien esperables segons els càlculs dels fabricants. Aquesta dada, sorprenent i reveladora, forma part d’un estudi pioner elaborat per APAEMA amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation, que posa en valor l’esforç del camp mallorquí per allargar la vida útil dels plàstics i millorar-ne la gestió.
L’informe, titulat “Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca”, ha permès quantificar que, si bé el sector necessita prop de 8.000 tones de plàstic anualment, només 1.333 tones es converteixen en residus cada any. Aquesta diferència s’explica per la reutilització habitual d’eines i materials plàstics a les explotacions, així com per la pràctica gairebé erradicada de cremar o enterrar aquests residus, gràcies a serveis com la recollida gratuïta a finca i els punts verds municipals.
Una dependència racionalitzada
Tot i la forta dependència del plàstic —especialment a l’agricultura— l’estudi matisa que aquesta és adaptada al context mallorquí. El polietilè d’alta densitat (PEAD) és el tipus de plàstic més utilitzat, present en mànegues de reg, caixes, bidons i altres utensilis, i representa el 72% del plàstic consumit (excloent pneumàtics).
L’ús de plàstic varia molt segons el tipus de cultiu. Per exemple, l’horta en hivernacle pot consumir fins a 1.676 kg de plàstic per hectàrea, mentre que l’olivar de secà en fa servir només 31 kg/ha. L’agricultura extensiva (cereals i lleguminoses), tot i tenir una densitat molt baixa, acumula el volum més alt per extensió (1.777 tones anuals).
L’informe també assenyala que no hi ha diferències rellevants entre agricultura ecològica i convencional pel que fa a l’ús de plàstics, excepte en els cultius extensius, on els sistemes ecològics empren menys fertilitzants i es basen més en la rotació de conreus.
Cap a un futur més sostenible
El treball posa de manifest una creixent sensibilitat ambiental dins el sector agrari, amb experiències pilot que exploren alternatives al plàstic convencional, com els biofilms. Tot i això, l’elevat cost i la manca d’opcions tècnicament viables per substituir materials com tubs de reg o cobertes fan difícil avançar més ràpidament cap a sistemes lliures de plàstic.
Un altre repte identificat és la complexitat normativa i l’increment de burocràcia per gestionar adequadament aquests residus, fet que obliga a reclamar polítiques públiques més clares i estables, així com la consolidació del servei de recollida de plàstics que presta la Conselleria d’Agricultura.
“Aquest estudi demostra que el camp mallorquí no només fa un ús funcional del plàstic, sinó que també el gestiona millor del que podríem esperar”, apunten des d’APAEMA. L’informe, a més, incorpora un pla d’acció amb mesures concretes, i es vol convertir en una eina útil per definir polítiques agràries i ambientals realistes i ajustades a la realitat de les Illes.