El canvi climàtic i el relleu generacional centren les inquietuds de les dones del sector vitivinícola
Una cinquantena de dones vinculades al món del vi es reuniren aquest dijous al celler Can Axartell en el marc de la quarta trobada organitzada per Vi de la Terra Mallorca amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La jornada serví com a espai de debat i intercanvi d’experiències, amb dues preocupacions que es repetiren al llarg de les intervencions: l’adaptació al canvi climàtic i la necessitat de garantir el relleu generacional al sector vitivinícola.
La gerent de l’entitat, Marina Vera, fou l’encarregada d’obrir la trobada amb una idea que marcà el to de la jornada: “Compartir és cosa de dones”. Segons explicà, la iniciativa pretén oferir un espai per aturar-se, compartir experiències i reforçar els vincles entre professionals d’un sector on la presència femenina és cada vegada més visible.
El president de l’organització, Mateu Morro, acompanyat del vicepresident Bartomeu Cifre, destacà la contribució de les dones a la viticultura mallorquina. “Heu aportat saber, imaginació i creativitat als nostres vins i a les nostres vinyes”, afirmà, tot subratllant l’orgull de la indicació geogràfica per aquest paper creixent.
La trobada comptà també amb el suport de CaixaBank a través de la seva línia de negoci agrària, AgroBank. La directora d’aquesta àrea al Raiguer, Marian Serrano, recordà el pes econòmic de l’activitat agrària dins l’entitat financera: “L’any passat vàrem mobilitzar 35.500 milions d’euros al sector, a través d’una xarxa de 1.140 oficines”. Segons apuntà, el 40% de les empreses emergents que impulsen estan liderades per dones.
Viticultura heroica a Lanzarote
Entre les convidades destacà la participació de Nereida Pérez, secretària tècnica del consell regulador de la Denominación de Origen Lanzarote. Pérez descrigué la singularitat d’un territori on la viticultura es caracteritza per explotacions molt petites i per un sistema tradicional adaptat al paisatge volcànic.
Actualment, la denominació suma 1.897 hectàrees de vinya repartides en més de 7.900 parcel·les i en mans de 1.857 viticultors, 723 dels quals són dones. Moltes d’aquestes vinyes es conreen en forats excavats al sòl volcànic, una tècnica que protegeix els ceps del vent i permet captar la humitat del terreny.
Segons Pérez, el model productiu no competeix en volum sinó en valor afegit: “Apostam per la diferenciació, l’autenticitat i la sostenibilitat”. Tanmateix, advertí que el sector afronta tres reptes immediats: adaptar-se als efectes del canvi climàtic, garantir la rendibilitat de les explotacions i afrontar l’envelliment de la pagesia. Més del 60% dels viticultors de la denominació superen els 70 anys.
Innovació davant la calor
La intervenció de l’enòloga Elisa Ludeña, directora del celler El Grifo, aprofundí en l’impacte del clima sobre la producció. Amb més de dos segles d’història, aquest celler és considerat un dels referents del sector a les Canàries i impulsa projectes experimentals per adaptar la viticultura a les noves condicions.
Un dels exemples és la verema d’hivern, una estratègia que implica avançar la poda i la collita per evitar els episodis de calor extrema. “A la darrera verema vàrem patir tres onades de calor i una d’elles es va allargar una setmana. Fer feina al camp a 37 graus és impossible i la vinya es mor”, advertí.
El repte de recuperar la vinya al Bages
Des de la Catalunya interior, les representants de la Denominació d’Origen Pla de Bages també exposaren la seva experiència. La secretària tècnica del consell regulador, Eva Farré, i la viticultora Anna Berenguer, vinculada al Celler Cooperatiu d’Artés, recordaren que la comarca havia arribat a tenir 28.000 hectàrees de vinya, mentre que actualment en conserva prop de 500.
La denominació, creada el 1995, manté avui 17 cellers i 90 viticultors inscrits. Entre els projectes per atraure nova pagesia destaca el viver de cellers impulsat a Artés, una iniciativa que permet a propietaris de petites vinyes elaborar el seu propi vi amb assessorament tècnic.
“Així han sortit una desena de microvins elaborats per persones que no són sòcies de la cooperativa però que podrien acabar convertint-se en nous productors”, explicà Berenguer.
Paral·lelament, la denominació treballa en la recuperació de varietats antigues com el picapoll, en la promoció de l’enoturisme a través de la Ruta del Vi i en la preservació del patrimoni vitivinícola, que inclou prop de 8.000 barraques de vinya de pedra seca.
Comunicació i lideratge femení
La jornada continuà amb una sessió dedicada a la comunicació digital aplicada al sector del vi a càrrec de la creadora de contingut Marta Clot, i amb la intervenció de Mari Paz Gil, gerent de la Denominación de Origen Tacoronte-Acentejo, a Tenerife.
La cloenda anà a càrrec de Pilar Just, presidenta de la Denominació d’Origen Montsant, que posà l’accent en la necessitat de reforçar la presència femenina dins el sector i continuar teixint complicitats entre territoris vitivinícoles.
La trobada deixà damunt la taula un diagnòstic compartit: el futur del vi passa per adaptar les vinyes a un clima cada vegada més extrem i per garantir que les noves generacions trobin en la viticultura una activitat viable. Entre experiències diverses i territoris allunyats, el debat coincidí en un mateix punt de partida: la vinya, com a patrimoni i com a forma de vida, necessita noves mans per continuar arrelada al territori.