El clima, més determinant que la latitud en les relacions entre plantes i pol·linitzadors
La temperatura i les precipitacions són els principals factors que determinen el grau de dependència entre les plantes amb flors i els seus pol·linitzadors, per damunt de la latitud. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi internacional publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, que qüestiona la idea tradicional que les relacions de pol·linització són més especialitzades a les regions tropicals. El treball ha comptat amb la participació d’Anna Traveset, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).
La recerca ha reunit 142 investigadors de 32 països i ha analitzat 3.415 xarxes d’interacció procedents de 162 estudis. En total, els científics han examinat més de 110.000 interaccions entre 5.343 espècies de pol·linitzadors i 6.126 espècies vegetals, procedents de tots els grans biomes terrestres, des dels boscos tropicals fins a les tundres subàrtiques.
Segons Traveset, és la primera vegada que s’analitzen conjuntament interaccions entre plantes i pol·linitzadors de tots aquests biomes. La investigadora destaca que els resultats permeten comprendre millor les relacions ecològiques actuals i anticipar els efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre els cultius que depenen de pol·linitzadors específics.
L’estudi conclou que les relacions més especialitzades no són necessàriament més freqüents als tròpics. A més, cada grup de pol·linitzadors respon de manera diferent a les condicions ambientals, especialment als canvis de temperatura i precipitació.
Una dependència que pot augmentar la vulnerabilitat
L’especialització permet que determinades plantes i animals desenvolupin relacions molt eficients, però també els fa més vulnerables quan desapareix un dels organismes implicats. Les espècies generalistes, en canvi, poden disposar de més alternatives per mantenir aquestes interaccions.
Els investigadors adverteixen que l’augment de les temperatures i les alteracions dels règims de pluja poden modificar la distribució de les espècies, els períodes de floració i l’activitat dels pol·linitzadors. Aquests canvis poden desajustar les relacions entre plantes i animals i comprometre la reproducció vegetal.
Les conseqüències també poden arribar a l’agricultura, especialment als cultius que depenen de pol·linitzadors concrets per produir fruits i llavors. Per això, els autors consideren essencial identificar les xarxes ecològiques més vulnerables i entendre com responen les diferents espècies als canvis ambientals.
La recerca posa així de manifest que preservar la diversitat dels pol·linitzadors no és només una qüestió de conservació de la natura, sinó també una condició important per mantenir el funcionament dels ecosistemes i garantir la producció d’aliments.