El cultiu de ciuró mallorquí, en risc de desaparèixer pels efectes del canvi climàtic

L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) i l’Associació de Varietats Locals alerten del declivi del ciuró mallorquí degut als efectes del canvi climàtic. Si ens centram en explotacions ecològiques, en només cinc anys, el nombre de productors que conren ciuró mallorquí ecològic ha caigut un 33%, i la superfície ha davallat un 43%. Per la present campanya 22/23, 18 pagesos ecològics hi han dedicat unes 34 ha, i el resultat ha estat que només 7 d’ells tenen ciuró per vendre o per, simplement, tornar a sembrar.

El règim de pluges i temperatures ha canviat i els pagesos que en fan duen una sèrie d’anys de collites molt dolentes que han provocat, en nombrosos casos, que no es pugui recol·lectar o bé que no se n’obtengui ni la llavor sembrada . Tant és així que de cada vegada hi ha menys superfície dedicada a aquest cultiu.

Es tracta d’una varietat antiga que fins fa una dècada encara donava bons rendiments en extensiu, i que suposava un producte local demandat tant per a alimentació animal com humana. De cicle curt, se solia sembrar la primera setmana de febrer, deixant les gelades enrere. Les pluges de març i abril el feien créixer i es collia a finals de juliol, amb la planta seca.

Segons explica APAEMA en un comunicat, el risc d’erosió d’aquesta varietat “és una mala notícia en el context actual, on la proteïna vegetal és fonamental per transitar cap a una alimentació amb una disminució del consum de carn.” De fet, afegeix, la demanda de llegum s’havia incrementat en els darrers anys, per aquest canvi de tendència més conscient de les conseqüències d’allò que menjam.

APAEMA i l’Associació de Varietats Locals recorden que quan es perd una varietat local, es perd biodiversitat cultivada, i els pagesos i els consumidors queden relegats a haver de dependre de llavors de varietats comercials, homogeneïtzant així els productes disponibles al mercat i disminuint la sobirania alimentària.

El ciuró mallorquí és un cultiu prou important per les seves virtuts: un aliment humà de primera categoria, bon pinso pel ramat i el seu cultiu deixava la terra més fèrtil. Se sembrava a tots els municipis de l’illa, i dins la finca se li destinava els millors sementers. La varietat mallorquina era la més estesa; un ciuró menudet, cilíndric, de color clar i de bona pasta.

APAEMA i l’Associació de Varietats Locals volen traslladar la preocupació per la tendència negativa del ciuró, la qual pot suposar, en pocs anys, la seva desaparició . Per a aquest motiu, les dues associacions van reunir els productors ecològics de ciuró mallorquí fa uns mesos per posar en comú la situació i tractar de trobar solucions. Entre aquestes es van proposar seleccionar els ecotips més aptes davant del nou escenari climàtic i avançar l’època de sembra (amb els problemes d’herba que implicaria), així com adquirir​de forma conjunta una sembradora de precisió, que permetria un treball acurat i més marge en el calendari de sembra.