El GOB insta a evitar la destrucció dels nius dels cabots
El cabot o oronella, Delichon urbicum, és un ocell insectívor que a la primavera arriba a les nostres illes i manté colònies de cria a molts pobles i ciutats. Situa els seus nius, de forma esfèrica, baix els voladissos de teulades i a altres llocs arrecerats de les façanes, i ho fa sovint en colònies que poden agrupar desenes o fins i tot centenars de parelles.
Tot i que originalment l’espècie ocupava els penya-segats per a nidificar, actualment ocupa sobre tot els pobles i ciutats on troba millors condicions de seguretat davant els seus depredadors. D’altra banda, la seva alimentació és exclusivament insectívora, i s’ha calculat que mengen aproximadament unes 60 mosques i moscards cada hora (més de 800 insectes al dia). D’aquesta forma ajuda a controlar les poblacions d’aquests insectes a l’entorn urbà, defensant-nos de molèsties i malalties. És idò un cas clar de benefici mutu entre humans i fauna silvestre.
El Grup Balear d’Ornitologia (GOB) ha posat en marxa la campanya “Ca nostra els protegeix. Ells milloren la nostra vida” en una època de l’any en el qual hi ha màxima activitat a les seves colònies de cria.
El manteniment d’aquestes colònies als pobles i ciutats contribueix, segons expliquen des del GOB, a “mantenir la necessària connexió entre el medi urbà i el medi natural, molt important per a la vertadera qualitat de les nostres vides”. Per moltes raons, expliquen, convé evitar que els nuclis urbans es converteixin en un món separat del medi natural i a on només hi trobem edificis, carrers, cotxes, humans i animals domèstics. “La presència de fauna silvestre als nostres pobles ens reconnecta amb la natura, ens ajuda a recordar que compartim el planeta amb altres criatures, i que el nostre futur està lligat”, conclouen.
Per això aquest estiu el GOB durà a terme una campanya informativa i d’estudi de l’oronella a diferents pobles de Mallorca, amb l’objectiu d’ajudar a la conservació de les seves colònies de cria, que en alguns casos pateixen problemes de destrucció. Així, s’ha previst la realització de censos de les colònies a alguns pobles i ciutats, i també diferents mesures informatives a nivell local.
Especialment durant el creixement dels polls, baix els nius s’hi poden acumular els excrements i alguns veïnats es poden sentir molestos, expliquen els especialistes del GOB. Per controlar aquesta situació existeixen diferents solucions, en forma de palanganes o canals de recollida, segons proposen. “Des del GOB apel·lam a la implicació dels ajuntaments per facilitar l’adopció d’aquestes solucions en els casos més problemàtics”, adverteixen.
En els propers dies el GOB té previst remetre a batles i arquitectes municipals, així com al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, un dossier informatiu sobre l’espècie, la seva biologia, l’estat de conservació i la problemàtica associada, per tal que ho tenguin en compte especialment davant actuacions que impliquin obres a les façanes dels edificis.
Recorden que la destrucció de nius i colònies de cabot o oronella és una infracció greu prevista a la Llei de patrimoni natural i de la biodiversitat (llei 42/2007), amb una sanció prevista d’entre 3.000 i 200.000 euros segons la gravetat del cas.