El GOB insta arquitectes i ajuntaments a protegir les colònies de cabots durant les reformes
El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha fet una crida pública per demanar més atenció i compromís a arquitectes, promotors d’obres i ajuntaments en la protecció del cabot (Delichon urbicum), un ocell insectívor que manté colònies de cria en diversos nuclis urbans de les Illes Balears.
Segons l’entitat ecologista, molts dels nius d’aquesta espècie —construïts en forma d’iglú davall les volades de les teulades i altres elements arquitectònics— desapareixen arran de reformes d’edificis. Tot i que la seva destrucció està expressament prohibida per la legislació estatal (Reial decret 139/2011 i Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat), encara es continuen registrant casos d’eliminació de nius a Mallorca, com els denunciats recentment a Sineu i Artà.
El cabot, conegut pel seu vol àgil i pel paper que juga en el control natural d’insectes, és una espècie protegida i especialment vinculada a l’àmbit urbà. Ciutats i pobles com Palma, Inca, Artà, Felanitx o Campos acullen un nombre significatiu de parelles nidificants, i el seu hàbitat es veu amenaçat per intervencions urbanístiques que no tenen en compte la seva presència.
Davant aquesta situació, el GOB ha adreçat una petició formal al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i als serveis d’urbanisme municipals perquè, abans d’aprovar projectes de reforma, verifiquin l’existència de nius o colònies de cabot i informin adequadament els propietaris de les implicacions legals de destruir-los. L’entitat ecologista també recorda que existeixen solucions tècniques per reduir les possibles molèsties derivades de la presència dels nius, com les deposicions, sense necessitat de fer-los desaparèixer.
El GOB demana que la planificació urbanística i la reforma d’edificis incorporin criteris de respecte per la biodiversitat urbana i que es fomenti una convivència responsable amb espècies com el cabot, que conviuen des de fa dècades amb l’activitat humana als pobles i ciutats de les Illes.