El Govern aprova un Pla de Conservació Marina que multiplicarà per deu l’alta protecció
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha presentat avui el nou Pla de Conservació Marina, un document estratègic que fixa un compromís polític i tècnic ambiciós per revertir la pèrdua de biodiversitat marina i garantir la sostenibilitat ecològica, econòmica i social de la mar balear.
A l’acte hi han assistit el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente; el director general de Pesca, Antoni M. Grau, i la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, així com representants del sector pesquer, nàutic i recreatiu i entitats conservacionistes com la Federació Balear de Confraries de Pescadors, OPMallorcaMar, Fundació Marilles, Mallorca Preservation Foundation, Fundació Save The Med i la Fundació Palma Aquarium.
Prohens ha remarcat que el Pla «neix del diàleg i de la responsabilitat compartida» i ha subratllat que «la conservació de la mar només serà possible si es fa des del consens i comptant amb els sectors implicats». «Avui feim un pas decisiu per protegir el nostre major patrimoni natural. La conservació marina no és una política ambiental aïllada: és garantir el futur econòmic i social de les Illes Balears», ha afirmat.
Lideratge mediterrani amb aspiració global
El document recorda que les Illes Balears ja són líders en conservació marina a escala mediterrània, però poden aspirar a esdevenir un referent mundial demostrant que és possible reconciliar prosperitat econòmica amb ecosistemes marins en estat excel·lent.
El Pla parteix d’una diagnosi clara: durant el darrer segle, la mar balear ha patit una pèrdua notable de biodiversitat, vitalitat i resiliència, amb especial preocupació per la desaparició de grans depredadors apicals i l’erosió d’hàbitats i espècies.
«Aquest Pla no és una declaració d’intencions. És un compromís polític verificable, amb objectius, percentatges i terminis», ha destacat la presidenta.
Multiplicar per deu l’alta protecció abans de 2030
Un dels eixos principals és l’ampliació de la protecció marina, amb especial incidència en la protecció estricta. El Govern es compromet a multiplicar per deu la superfície d’alta protecció en aigües autonòmiques fins a arribar als 600 km² abans de 2030, amb un mínim de 500 km² abans de 2027.
A més, sol·licitarà a l’Estat la creació d’una xarxa de zones d’alta protecció en aigües exteriors amb l’objectiu d’assolir 1.500 km² abans de 2028 i 3.000 km² abans de 2030. També es preveu impulsar noves reserves marines en aigües exteriors, com les del Baix Fondo i Sóller, amb suport científic i del sector pesquer professional.
El Pla contempla reforçar la vigilància amb més recursos humans, materials i tecnològics, així com la modificació de la Llei 6/2013 de pesca marítima per incorporar noves infraccions, incrementar sancions i agilitzar procediments.
Conservació d’espècies i seguiment científic
Entre les mesures destacades hi ha l’aprovació de plans de conservació d’hàbitats i espècies vulnerables. Sobresurt el pla d’acció per a la conservació d’elasmobranquis, publicat al BOIB el passat 12 de febrer, amb finançament garantit i possibles reintroduccions d’espècies extingides com l’escat o el peix guitarra.
També es preveu un pla de conservació i restauració de badies somes abans de 2027, la creació de grups d’experts permanents i un programa integral de seguiment científic de la biodiversitat marina i de la pesca en col·laboració amb centres de recerca i el sector.
El Govern ordenarà i publicarà anualment dades marines amb indicadors comuns abans de 2026 i habilitarà un sistema d’accés fàcil i automàtic per a la ciutadania.
Cogestió pesquera i sector com a aliat
El Pla reconeix la pesca com una activitat històrica i estructural, inseparable del teixit social i cultural de les Illes, i situa el sector com a aliat imprescindible de la conservació.
En aquest sentit, el Govern es compromet a integrar el 50 % de la flota professional en plans de cogestió abans de 2028 i el 100 % abans de 2030, així com a impulsar un pla específic per a la pesca de ròssec amb delimitació de zones i àmplies àrees d’exclusió.
També s’aprovaran plans de cogestió per a les badies d’Alcúdia i Pollença, es generalitzaran les caixes verdes a totes les embarcacions i es fomentaran marques i certificacions de producte pesquer local i sostenible.
La setmana passada, el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, va visitar les Illes Balears per conèixer de primera mà el model balear de cogestió, considerat pioner a Europa.
Seguiment, finançament i rendició de comptes
El Pla incorpora un compromís de seguiment i finançament: el Govern calcularà la despesa pública en conservació marina, en farà seguiment, incrementarà progressivament els recursos i desenvoluparà un sistema de comptabilitat del capital natural marí.
A més, es convocaran anualment els actors implicats per avaluar el grau de compliment del Pla, en un exercici de transparència i rendició de comptes davant la ciutadania.