El Govern balear presenta les línies estratègiques de la pesca i reclama una reforma del MAP adaptada al Mediterrani
El Govern de les Illes Balears ha defensat avui la necessitat d’impulsar un nou model de gestió pesquera a la Mediterrània durant la trobada euroregional “Cooperar per transformar”, celebrada a Barcelona en el marc del Dia de la Mediterrània. La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis, i el director general de Pesca, Antoni Maria Grau, han exposat les principals reivindicacions de l’Executiu balear davant representants de la Generalitat de Catalunya, l’Euroregió Pirineus Mediterrània i altres territoris mediterranis.
Durant la inauguració, Ramis ha subratllat la necessitat d’un “canvi profund” en les polítiques europees de pesca, que ha qualificat d’excessivament homogènies i poc alineades amb les particularitats del Mediterrani. Ha recordat que l’Euroregió ha creat enguany un grup de treball específic de Pesca i que ja ha aprovat una declaració adreçada a la Comissió Europea. Entre les principals demandes, ha destacat la revisió del Pla Multianual de Pesca Demersal (MAP), l’augment dels dies de pesca per a les flotes mediterrànies, una regulació adaptada territorialment amb dades actualitzades i la revisió de l’obligació de desembarcament, que considera ineficaç i generadora de més càrrega administrativa.
Ramis ha insistit que la Mediterrània “és un espai de pesca costanera amb identitat pròpia”, i ha reclamat que la Unió Europea reconegui aquesta singularitat, protegeixi el sector artesanal i faciliti mecanismes reals de suport financer orientats a la modernització de la flota, la descarbonització i el relleu generacional.
En una taula rodona posterior, Antoni Maria Grau ha compartit debat amb la secretària general de Pesca d’Espanya, Isabel Artime, i representants d’altres regions mediterrànies. Grau ha reconegut que el MAP ha contribuït a la recuperació dels recursos pesquers, però ha defensat que “ara és el moment de replantejar la gestió per garantir un futur sostenible i viable per a les nostres pesqueries”. Ha exposat que a les Illes Balears la reducció de l’esforç pesquer ha permès una recuperació notable de les captures, un fet que, segons ell, reforça la necessitat de plans regionalitzats com el que reclama el Govern per a la GSA5, amb limitacions adaptades a cada territori.
El director general ha posat en valor l’àmplia trajectòria de les Illes Balears en conservació marina, amb més del 40 % de la mar protegida, 67.000 hectàrees de reserves pesqueres i el Pla Balear de Conservació Marina, que incorpora zones d’alta protecció, models de cogestió i programes específics per a espècies clau. També ha destacat que la participació directa del sector pesquer en la presa de decisions és “essencial” per avançar cap a una gestió equilibrada i ha reclamat que la UE reconegui els efectes socioeconòmics del MAP sobre les flotes insulars.
Grau ha insistit en la necessitat que Europa reconegui el factor de la insularitat i avanci cap a una segmentació regionalitzada dels caladors, alhora que modernitzi el sistema de mercat i reforci la transparència i la competència lleial.
Finalment, tant Ramis com Grau han coincidit a assenyalar que la trobada confirma la importància de la col·laboració entre administracions, sector científic i pesca professional per garantir que les polítiques de sostenibilitat siguin compatibles amb la viabilitat econòmica de les flotes locals i amb la preservació de la identitat cultural mediterrània.