El Govern i el sector pesquer balear, en peu de guerra contra la quota europea de gamba vermella per a 2026

El Govern de les Illes Balears, conjuntament amb el sector pesquer de l’arxipèlag, ha expressat avui el seu ferm desacord amb la quota de captura (TAC) de gamba vermella establerta per a l’any 2026 per la Comissió Europea. En una carta adreçada al director general de Pesca Sostenible del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Ramon de la Figuera, les autoritats balears han sol·licitat que aquest malestar sigui traslladat a Brussel·les i que es reconsideri la gestió d’aquest recurs a partir de les especificitats del calador de les Balears (GSA5).

Antoni M. Grau, director general de Pesca del Govern, ha denunciat que «la limitació simultània i descoordinada de dies de pesca i quilos de gamba vermella obliga els pescadors a feinejar més a prop de terra i capturar molt més peix del que poden comercialitzar». Grau considera que el límit de captures imposat per Europa és «innecessari i contradictori» amb altres mesures ja en vigor, com la regulació dels dies de pesca o la talla mínima de les captures.

Una gestió que ignora la realitat balear

El Govern balear, la Federació Balear de Confraries de Pescadors i l’Organització de Productors OPMallorcaMar defensen que la pesquera de gamba vermella a les Illes Balears ja es practica de manera sostenible. Aquesta afirmació es basa en els informes científics de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), presentats a la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (GFCM), que el desembre de 2024 ja confirmaven l’estat saludable de la població de gamba vermella l’any anterior i projectaven una millora si es mantenien els nivells d’explotació.

Des del Govern s’afirma que la situació encara ha millorat més durant 2024 i 2025, gràcies a mesures com la reducció dels dies de pesca, l’establiment de talles mínimes i l’ampliació de la malla per a la pesca de fondària. «La mortalitat per pesca ha de ser, necessàriament, inferior a la de 2023», ha assegurat Grau, afegint que aquestes dades reforcen la demanda d’una gestió diferenciada per àrees geogràfiques dins la Mediterrània.

Un model regionalitzat per a una gestió sostenible

El director general ha defensat la necessitat d’una gestió adaptada a la realitat del calador balear. «El diagnòstic positiu de l’estat dels recursos pesquers a les Balears reforça la necessitat d’una gestió per GSAs», ha dit. A més de la gamba vermella, altres espècies com la gamba blanca, l’escamarlà, el moll de roca, el pop comú o la rajada també es troben en estat sostenible, segons l’informe de la GFCM.

Grau ha recordat que ja existeix un precedent de gestió parcialment diferenciada: una norma que regula l’accés de les embarcacions alacantines als caladors de les Pitiüses. En aquest sentit, considera que la proposta balear no és cap excepció, sinó una evolució coherent del model actual i una oportunitat per aplicar plans de cogestió reals i eficients en regions insulars.

Cap a un nou pla de cogestió

Amb la voluntat de demostrar que la pesca d’arrossegament pot ser sostenible i viable a la Mediterrània, el Govern i el sector pesquer balear treballaran durant els propers mesos en una proposta de pla de cogestió per a la GSA5. Aquesta iniciativa inclourà tots els actors implicats i s’enviarà a la Secretaria General de Pesca, a qui també es convida a participar activament en la seva elaboració.

Amb aquest moviment, les Balears volen posar damunt la taula una alternativa de gestió pesquera basada en l’evidència científica, la realitat socioeconòmica del territori i el compromís ambiental del sector.