El Govern impulsa tres noves dessaladores a Mallorca, Menorca i Eivissa per reforçar el subministrament d’aigua
L’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) ha adjudicat els contractes d’assistència tècnica per redactar els projectes de tres noves dessaladores que es preveuen construir a Mallorca, Menorca i Eivissa. Les noves instal·lacions, amb una capacitat prevista de 15.000 metres cúbics diaris cadascuna, formen part de l’estratègia del Govern balear per afrontar els problemes estructurals de subministrament d’aigua que afecten les Illes.
Segons ha informat la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, els treballs adjudicats inclouen els estudis preliminars, la redacció dels projectes constructius i la tramitació administrativa i ambiental necessària per executar les obres. El procés tindrà una durada estimada de divuit mesos.
El contracte global, dividit en tres lots, comptava amb un pressupost de licitació de 2,9 milions d’euros sense IVA. Vuit empreses es varen presentar al concurs públic.
Menorca i Eivissa ja tenen adjudicatari
A Menorca, la futura dessaladora s’ubicarà al llevant de l’illa i donarà servei principalment als municipis de Maó, es Castell i Sant Lluís. El projecte pretén reduir els problemes de qualitat de l’aigua associats a la presència de nitrats i a la sobreexplotació dels aqüífers. El contracte de redacció ha estat adjudicat a TPF GetinsaEurostudios per 724.995 euros.
Pel que fa a Eivissa, la nova planta es construirà al sud-oest de l’illa, una zona que actualment depèn de l’aigua produïda a les dessaladores de Santa Eulària i Sant Antoni. El contracte ha estat adjudicat a la UTE formada per I4Water Proyectos i Soluciones North Line per un import de 780.000 euros.
L’Executiu argumenta que la necessitat d’aquesta infraestructura respon al fort increment de la demanda d’aigua dessalada registrat durant els darrers anys. La producció anual a Eivissa ha passat de 4 hectòmetres cúbics el 2009 a 12,5 hectòmetres cúbics el 2023, fet que situa les instal·lacions actuals prop del seu límit de capacitat durant bona part de l’any.
Mallorca, pendent de l’adjudicació definitiva
En el cas de Mallorca, la futura dessaladora es projecta al sud-est de l’illa i ha de contribuir a garantir el subministrament als municipis de ses Salines, Santanyí, Felanitx, Manacor i Campos, així com a diverses zones turístiques com Cala d’Or, Portocolom, la Colònia de Sant Jordi o sa Ràpita.
Tanmateix, l’adjudicació del contracte encara no és definitiva. ABAQUA ha detectat que l’oferta de l’empresa millor valorada podria incórrer en una baixa considerada anormal o desproporcionada, motiu pel qual s’ha obert un període perquè la companyia justifiqui la viabilitat econòmica de la proposta abans de resoldre el procediment.
Aquest projecte s’emmarca en una ampliació més àmplia del sistema hidràulic mallorquí, que inclou noves conduccions cap a Manacor i actuacions previstes a Alcúdia, Can Picafort i sa Pobla. Paral·lelament, el Govern té en marxa la reforma integral de la dessaladora de la badia de Palma i estudia ampliar les instal·lacions d’Andratx i Alcúdia.
Dependència dels aqüífers i canvi climàtic
El Govern defensa que les noves dessaladores permetran reduir la pressió sobre els aqüífers, molts dels quals presenten problemes de sobreexplotació i contaminació per nitrats. També sosté que aquestes infraestructures contribuiran a millorar la seguretat hídrica davant l’augment de les sequeres i els efectes del canvi climàtic.
La dessalació, però, continua generant debat entre experts i entitats ecologistes per l’elevat consum energètic associat al procés i pels impactes que pot tenir l’abocament de salmorra sobre els ecosistemes marins. Diverses organitzacions reclamen que les noves infraestructures vagin acompanyades de mesures destinades a reduir la demanda, millorar l’eficiència de les xarxes i avançar en la reutilització d’aigües depurades.
Amb l’inici de la redacció dels projectes, les Illes Balears fan una nova passa cap a l’expansió de la dessalació com a peça central de la seva política hídrica, en un context marcat per la pressió demogràfica, l’activitat turística i la progressiva reducció dels recursos hídrics disponibles.