El Govern impulsa un pla pioner de rotació de cultius per garantir el futur de la patata a les Balears
El Govern de les Illes Balears ha presentat aquest dilluns un pla pioner de rotació de cultius amb l’objectiu de garantir la viabilitat del sector de la patata a l’arxipèlag. La iniciativa, impulsada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, planteja un canvi estructural en el model productiu per fer-lo més sostenible, eficient i resilient davant els reptes actuals.
El projecte es basa en un sistema de rotació de quatre anys que permetrà reduir progressivament la presència de plagues al sòl, millorar-ne la salut i disminuir la dependència de productes químics. En concret, el pla actua sobre Globodera pallida, un nematode que actualment representa el principal factor limitant per al cultiu de la patata a les Illes.
Durant la presentació, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que la iniciativa “suposa un pas decisiu per assegurar el futur del cultiu de la patata a les Balears” i ha defensat que el Govern “aporta solucions reals i rigoroses davant un problema estructural del sector”.
El pla compta amb una inversió pública superior als 7 milions d’euros per als quatre anys d’aplicació, una quantitat que l’Executiu assumirà íntegrament mitjançant ajudes per facilitar-ne la implantació entre les explotacions agràries.
Un canvi de model basat en criteris tècnics
El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, ha explicat que la clau del programa és la introducció d’un sistema de rotació adaptat a les condicions agronòmiques de les Illes, combinat amb cultius alternatius capaços de reduir la població de nematodes.
Entre aquests, destaca l’ús de Solanum sisymbriifolium, una planta que indueix l’eclosió dels nematodes però n’impedeix la reproducció. Segons Fernández, aquest mecanisme permet aconseguir reduccions acumulatives de la plaga que poden superar el 60% o el 70% després de diversos cicles.
“El cultiu de la patata no es pot mantenir de manera continuada sobre les mateixes parcel·les sense una rotació adequada. Aquest pla actua sobre l’origen del problema i garanteix la viabilitat a mitjà i llarg termini”, ha afirmat.
El programa inclou estratègies diferenciades segons el nivell d’infestació —baix, mitjà o alt— i incorpora mesures complementàries com la solarització natural, el control agronòmic i un sistema de seguiment basat en anàlisis periòdiques del sòl.
Impacte econòmic i suport públic
Des del punt de vista econòmic, el pla implica un esforç important per als agricultors, tant pels costos d’implantació com per la reducció temporal d’ingressos en els anys en què no es cultiva patata.
Segons les estimacions del Govern, el cost mitjà del programa se situa en uns 7.820 euros per hectàrea en quatre anys, als quals s’hi afegeix l’impacte derivat de la pèrdua de producció, elevant el cost total fins als 2.738 euros per hectàrea i any.
Per aquest motiu, l’Executiu assumirà el 100% dels costos subvencionables, amb l’objectiu de garantir que les explotacions puguin fer la transició sense comprometre la seva viabilitat.
Simonet ha insistit que “no actuar té un cost molt més elevat” i ha defensat que el pla permet passar “d’un escenari de risc a un d’oportunitat”.
Un sector estratègic
Actualment, el cultiu de la patata ocupa unes 900 hectàrees a les Balears i es manté com un dels pilars del sector agrari. L’any 2025, la producció global va superar les 35.000 tones, amb especial pes de la patata extraprimerenca.
Aquestes dades, segons el Govern, evidencien la importància estratègica del cultiu i reforcen la necessitat d’adoptar mesures que en garanteixin la sostenibilitat a llarg termini.
Amb aquest pla, l’Executiu balear aposta per un model agrari més respectuós amb el medi ambient i menys dependent d’inputs externs, en línia amb les noves exigències normatives i els reptes del canvi climàtic.