El Govern trasllada al sector agrari balear els canvis clau de la PAC posterior al 2027
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha iniciat amb el sector agrari de les Illes Balears l’anàlisi de la proposta de política agrària comuna (PAC) posterior al 2027 presentada per la Comissió Europea. La primera reunió, de caràcter explicatiu, ha estat presidida pel conseller Joan Simonet i pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, amb la participació del director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, i del gerent del FOGAIBA, Joan Coll.
La trobada s’emmarca en el debat obert arran de la proposta comunitària del passat mes de juliol, que defineix el marc financer pluriennal 2028-2034 i els esborranys dels reglaments de la futura PAC. El plantejament ha suscitat un rebuig ampli dins el sector agrari europeu, compartit pel Ministeri d’Agricultura i per totes les comunitats autònomes, i ha motivat mobilitzacions com la concentració celebrada a Brussel·les el 18 de desembre.
Durant més de tres hores, els responsables de la Conselleria han desgranat els principals canvis estructurals que proposa la Comissió. Entre aquests, la desaparició de l’esquema tradicional de dos pilars i la integració dels fons agraris en un nou fons europeu de cohesió i seguretat sostenibles, en el marc d’una refundació de la governança financera de la Unió Europea. Segons Simonet, «ens trobam davant un canvi profund en la manera de concebre i gestionar la política agrària europea», amb una PAC que perd visibilitat com a política autònoma i obliga les regions a posicionar-se des de l’inici del procés.
La Conselleria ha advertit que, tot i mantenir un volum pressupostari rellevant, la proposta comporta una reducció de més del 22% en termes corrents, mentre augmenten les exigències en matèria de renda, medi ambient, clima i cohesió territorial. A més, la nova arquitectura es basarà en plans nacionals i regionals d’associació, amb nous reptes de governança i repartiment competencial.
Un document molt complex
El director general Fernando Fernández ha subratllat la complexitat del document comunitari. «Una de les principals dificultats és seguir el rastre del pressupost agrari i entendre qui pren les decisions clau», ha assenyalat, tot explicant que les primeres reunions tenen un component «explicatiu i pedagògic» per tal que el sector pugui comprendre la lògica de la proposta abans de treballar una posició compartida.
Entre els eixos avançats hi figuren la introducció d’una ajuda a la renda decreixent per superfície, l’eliminació dels drets històrics, una major focalització de les ajudes en agricultors actius i l’establiment de topalls per explotació. També s’ha presentat el concepte de farm stewardship, que integra requisits legals, condicionalitat social i pràctiques de protecció ambiental. La proposta reforça igualment les polítiques climàtiques, ambientals i de biodiversitat, incorpora una estratègia obligatòria de relleu generacional amb més pes pressupostari i redefineix el pagament a petits agricultors, les ajudes associades, les intervencions sectorials i els mecanismes de gestió de crisi.
Fernández ha recordat la participació de la Conselleria en el grup de treball del Ministeri amb les comunitats autònomes —que ja s’ha reunit cinc vegades des de setembre— i en el seguiment de les negociacions europees. En els pròxims contactes bilaterals amb el Ministeri, ha indicat, s’haurà d’afinar l’encaix de la realitat insular i la metodologia de treball de la nova etapa.
La reunió també ha abordat les darreres novetats comunitàries, com la carta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al Parlament Europeu i al Consell, en què reconeix la necessitat d’avançar cap a un pressupost de 400.000 milions d’euros per a la PAC. Simonet ha valorat l’interès mostrat, però ha advertit que «seguim lluny de les xifres que necessita realment el sector» i que la discrecionalitat dels estats «debilita el caràcter comú» de la política agrària.
La insularitat, al centre de la negociació
Un dels blocs centrals de la trobada s’ha dedicat a les claus de negociació per a les Balears. El Govern treballa en tres nivells: les modificacions que caldria introduir als reglaments europeus, les decisions a adoptar en l’àmbit estatal i l’objectiu que la futura PAC reconegui de manera explícita els sobrecosts estructurals de la insularitat. Entre les línies defensades, hi ha el manteniment d’un tractament específic per a les regions insulars, imports diferenciats en l’ajuda regressiva per hectàrea i en les ajudes associades, el reforç del pagament compensatori per a zones amb limitacions naturals, la revisió del repartiment pressupostari heretat del FEADER, un pressupost adequat per a intervencions sectorials estratègiques i l’encaix de les explotacions mixtes d’agricultura i ramaderia en el nou sistema.
«La insularitat no és un privilegi, és una dificultat objectiva que cal reconèixer en la política europea», ha afirmat Simonet, alertant que, sense aquest reconeixement, moltes explotacions poden perdre competitivitat.
La Conselleria ha insistit que aquesta primera sessió ha tingut un caràcter informatiu i de debat general, amb la voluntat de compartir l’estat de la proposta, resoldre dubtes i obrir un procés de treball progressiu amb el sector agrari balear de cara a la negociació de la futura PAC.