El Repertori d’Oficis Artesans s’incrementa fins als 152, amb la incorporació de varietats com cerveser, saliner o betlemista
La Comissió d’Artesania de les Illes Balears s’ha reunit avui al saló d’actes de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, amb un objectiu sobre la taula: estudiar la proposta realitzada pel Consell de Mallorca per modificar el Repertori d’Oficis Artesans (ROA), que ha estat aprovada per unanimitat.
El nou Repertori d’Oficis Artesans (ROA) suposarà que hi hagi a les Illes Balears 152 oficis artesans, dels quals 41 són noves incorporacions o fruit d’un canvi de denominació. També es creen cinc famílies noves. La renovació, impulsada a través del Servei d’Artesania del Consell de Mallorca, vol contribuir a millorar la competitivitat i a fomentar el sector artesà, que manté les seves característiques patrimonials i culturals i alhora és un sector innovador.
Entre els nous oficis s’hi troben els de cerveser, saliner, destil·lador d’essències, betlemista, menestral de fibres vegetals, fotògraf analògic, constructor d’instruments musicals (lutier), artesà de materials per la bioconstrucció, mestre d’obres en construcció tradicional, marroquiner, enfeltrador i teixidor de teles de llengües o avarquer, entre d’altres. Les famílies noves són cinc: de les Arts de la Mar; de les Arts Gràfiques i Paper; de les Arts Naturals; de les Fibres Vegetals, i Interdisciplinària.
Aquesta actualització respon al fet que la definició d’artesania s’ha ampliat notablement i ara comprèn una diversitat de tècniques, d’oficis, de maneres de fer i de treballar més diverses. Així mateix, l’aparició de nous materials i conceptes, de creativitats i funcionalitats de naturalesa molt diversa ha suposat un gran canvi en la concepció tradicional.
A més, la revolució digital ha fet que les activitats artesanes s’emmarquin en àmbits diversos, que van des del reciclatge i la transformació d’objectes a través de les arts manuals, així com la innovació de tecnologia punta en els processos productius.
Amb la consideració d’ofici artesà de manera oficial, aquests sectors productius podran optar a les acreditacions d’Artesania dels consells insulars (les cartes artesanes i de mestre artesà). Això en fomentarà la professionalització i els permetrà acollir-se als ajuts econòmics que s’atorguen per a la promoció dels productes, la formació o la millora dels tallers.
La Comissió d’Artesania de les Illes Balears, celebrada aquest dimecres, ha comptat amb una obertura inicial per part del vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes. A la trobada, presidida per Miquel Piñol, director general de Comerç, també han estat presents representants dels diferents consells insulars —la directora insular d’Artesania del Consell de Mallorca, Marta Jordà; la directora insular d’Economia del Consell de Menorca, Maria del Pilar Pons; la consellera d’Habitatge, Comerç i Emprenedoria del Consell de Formentera, Ana Juan Torres, i la directora insular de Comerç, Indústria i Artesania del Consell d’Eivissa, Irene Torres—, així com dels sectors artesans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
La Comissió es crea en el marc de la Llei 4/1985, de 3 de maig, d’ordenació de l’artesania, la qual atribueix a aquest òrgan, entre d’altres qüestions, l’elaboració i actualització del Repertori d’Oficis Artesans, així com impulsar propostes que es considerin necessàries per al foment i el desenvolupament de l’artesania. El Govern és l’encarregat de coordinar aquest repertori d’oficis entre els diferents consells insulars per garantir que hi hagi un únic registre al conjunt de les Illes Balears.