El Servei de Vigilància de la Posidònia incrementa un 40% les actuacions i constata una reducció dels fondejos sobre praderies
El Servei de Vigilància de la Posidònia, gestionat pel Govern de les Illes Balears, ha tancat la temporada 2025 amb 181.468 actuacions, un increment del 40% respecte a l’any passat. L’operatiu, format per divuit embarcacions i una unitat addicional del Consell de Menorca, ha realitzat més de 156.000 comprovacions de fondeig i ha reubicat 10.062 embarcacions que fondejaven sobre praderies o en zones de risc.
Segons ha informat el Govern Balear, el percentatge global de fondejos sobre posidònia s’ha situat en un 6,4%, lleugerament inferior al 6,8% del 2024, un descens que confirma la tendència a la baixa dels darrers anys. Per illes, Mallorca ha registrat 72.605 actuacions (7% de fondejos sobre posidònia), Menorca 23.467 (5%), Eivissa 23.996 (21%) i Formentera 61.400 (2%).
Les zones amb més pressió sobre les praderies es concentren a Eivissa, especialment a Porroig, Talamanca i la badia de Sant Antoni, mentre que a Mallorca destaquen Calvià, Andratx i Alcanada. A Menorca, la vigilància s’ha centrat a l’Illa de l’Aire, Fornells i Cala Pregonda, i a Formentera, a ses Illetes.
Nous camps de boies
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha remarcat que, malgrat la reducció del percentatge de fondejos sobre praderies, “encara queda molta feina per fer” i ha anunciat la creació de tres nous camps de boies per al 2026 a Porroig i Cala d’Hort (Eivissa) i a l’Illa de l’Aire (Menorca).
Simonet ha destacat també “l’extens ús de les aplicacions de fondeig i cartografia marina” per part dels navegants, especialment entre les grans eslores, amb eines com Projecte Posidonia, Posidonia Maps o Donia, que permeten identificar en temps real les zones segures per fondejar.
Els agents de Medi Ambient han reforçat la seva presència a la mar i han aixecat 48 actes per fondejos il·legals, cinc més que el 2024. El Servei ha desenvolupat operacions conjuntes amb la Guàrdia Civil i els agents del Ministeri per a la Transició Ecològica, sobretot a Eivissa, per detectar fondejos irregulars i reforçar la protecció de les praderies.
El dispositiu, finançat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb fons europeus NextGenerationEU, ha continuat millorant la seva capacitat tecnològica mitjançant la integració de sistemes AIS de geolocalització i la cartografia digital actualitzada. La Central Posidònia i el Telèfon Posidònia han continuat donant servei a navegants i ajuntaments per canalitzar consultes i avisos.
El Servei manté, a més, la seva col·laboració amb la Mediterranean Posidonia Network, el COFIB i el Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium, amb actuacions que inclouen la protecció de sargantanes i l’atenció a animals marins ferits o varats.