El vi de qualitat de les Illes Balears manté el pols comercial tot i la davallada del consum a Europa

La comercialització de vi amb distintius de qualitat a les Illes Balears s’ha situat el 2025 en els 50.025 hectolitres, una xifra que, malgrat representar una caiguda del 4,6 % respecte de l’any anterior, consolida el sector per damunt del llindar dels 50.000 hectolitres en un escenari marcat pel retrocés generalitzat del consum de vi a escala estatal i europea.

Les dades, difoses avui per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, apunten a una certa capacitat de resistència del sector vitivinícola illenc. La menor producció de l’anyada 2024 —relativament baixa en comparació amb altres campanyes— ha condicionat la disponibilitat de vi, però no ha impedit mantenir un ritme de sortida elevat: prop del 94 % del vi produït ha trobat sortida al mercat, una ràtio superior a la d’exercicis recents.

Aquest volum inclou vi sota les denominacions d’origen Binissalem i Pla i Llevant, així com les diferents indicacions geogràfiques de les illes. En conjunt, el sector es mou en un context competitiu creixent, amb una demanda a la baixa que obliga a ajustar estratègies comercials.

Més mercat intern

Un dels elements que mes destaquen de l’exercici passat és el reforç del mercat intern, que ja absorbeix el 82,2 % de les vendes totals. Durant el 2025, la comercialització dins les Illes ha crescut un 1,9 %, fins als 41.145 hectolitres. Aquest comportament contrasta amb la forta contracció de les vendes a la resta de l’Estat, que han caigut gairebé un 50 %, i amb la reducció del 19,6 % de les exportacions.

Pel que fa als tipus de vi, el negre continua perdent pes, amb una davallada del 8,7 %, mentre que el blanc retrocedeix un 3,4 %. En canvi, el rosat manté la seva línia ascendent i creix un 2,4 %, consolidant una tendència que s’ha anat reforçant els darrers anys.

Tot i la disminució del volum comercialitzat, el valor econòmic del sector es manté pràcticament estable. La facturació global se situa en 42,07 milions d’euros, amb una lleugera baixada de l’1,4 %. Aquest equilibri s’explica per l’increment del preu mitjà per litre, que passa de 8,2 a 8,4 euros, una evolució que apunta cap a una progressiva valorització del producte.

Des del punt de vista territorial, Mallorca continua concentrant prop del 90 % de la comercialització total, amb una lleugera reculada. En canvi, Menorca registra un creixement del 8,7 %, vinculat a l’entrada en producció de noves plantacions i varietats. Formentera experimenta un augment notable, impulsat per la sortida d’estocs acumulats, mentre que Eivissa presenta una lleu disminució condicionada per la menor producció, tot i un millor comportament exportador.

Per figures de qualitat, les denominacions d’origen han sofert una caiguda més acusada, del 11,7 %, mentre que els vins de la terra mostren una major estabilitat, amb una reducció moderada de l’1,7 %. Dins aquest segment, destaca el pes de Vi de la Terra Mallorca, així com els increments registrats a Menorca i, especialment, a Formentera.

Aquestes dades s’emmarquen en una tendència més àmplia de descens del consum de vi. A Espanya, el consum ha caigut un 6,3 % interanual a inicis de 2026, mentre que les previsions europees apunten a una reducció pròxima al 9 % fins al 2035. Factors com els canvis en els hàbits de consum i una menor ingesta d’alcohol entre la població jove expliquen aquesta evolució.

En aquest escenari, el sector vitivinícola balear mostra una capacitat d’adaptació que li permet contenir millor la caiguda que altres territoris, amb un pes creixent del mercat local i una aposta sostinguda per la qualitat com a eix de competitivitat.