Els científics desxifren el codi genètic del raor i fan una passa endavant en la comprensió dels recursos pesquers

Un grup d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB) i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) de Barcelona han aconseguit desxifrar les peces que conformen el codi genètic del raor. Es tracta d’un projecte de gran impacte per a la biodiversitat del territori i per a la conservació d’aquesta espècie marina, que ha comptat amb el finançament de la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project, a través de l’Institut d’Estudis Catalans.

La recerca, que ha permès obtenir el primer genoma a nivell cromosòmic d’aquesta espècie, suposa un enorme pas endavant per a entendre el paper de la biologia molecular en la conservació dels recursos pesquers.

El raor és una espècie molt valorada i coneguda a les Illes Balears, però és poc habitual que es parli de les característiques comportamentals que fan d’ella una espècie científicament rellevant.

Les particularitats del raor

El Xyrichtys novacula, llorito o raor, com es coneix més popularment, és un peix que s’ha convertit en tota una icona mediàtica, per la tradició pesquera a les Illes Balears i el seu alt valor culinari.

Menys conegudes són les seves particularitats comportamentals i genètiques. Com els humans, els raors incorporen al seu comportament cronotips, és a dir, preferències individuals pels horaris en els quals realitzen les seves activitats diàries, fet que fa que hi hagi raors actius a una hora més primerenca que uns altres.

S’ha observat que tenen uns certs comportaments socials, on els mascles més agressius defensen enèrgicament parcel·les de fons arenós, que inclouen els territoris més petits de les femelles del seu harem. Aquestes peculiaritats comportamentals estan codificades genèticament tant a humans com a la resta d’animals.

A una especie explotada per la pesca com el raor, el fet que determinats comportaments tinguin una base genètica, pot resultar en l’eliminació d’unes certes variants genètiques en les poblacions naturals que poden comprometre el seu futur.

Les poblacions amb poca diversitat genètica tenen menys resiliència i és en aquest punt on entren en joc els estudis genètics per a garantir el futur del raor. Josep Alós, un dels científics de l’IMEDEA que lidera aquesta recerca, explica que “conèixer millor quines característiques comportamentals i genètiques afecten la vulnerabilitat a la pesca, pot ser molt útil per a dissenyar mesures en l’àmbit de la conservació i assegurar el futur d’aquesta espècie. Desgraciadament el codi genètic del raor no estava disponible per a avaluar-les”

Configurant el puzle genètic del raor

El codi genètic complet d’una espècie, o genoma, és el llibre d’instruccions que conté tota la informació que, juntament amb les experiències vitals i l’entorn, determinen com és i com es comporta qualsevol ésser viu, incloent nosaltres mateixos, segons detallen des del CSIC-UIB i del CNAG.

Conèixer totes les peces que configuren aquest puzle genètic és molt complex. Per exemple, han fet falta gairebé 20 anys per a conèixer el genoma humà complet.

Gràcies als avenços actuals en tècniques genòmiques, han aparegut iniciatives com l’Earth Biogenome Project (EBP), que té com a objectiu obtenir la informació genètica d’uns dos milions d’espècies de plantes, animals, fongs i microorganismes. A partir d’aquest projecte a nivell mundial, va néixer la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP), impulsada des de la Societat Catalana de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, i que contribueix al catàleg mundial obtenint informació genètica d’espècies endèmiques o d’interès local.

Gràcies al finançament proporcionat pel CBP, l’IMEDEA i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) han treballat conjuntament per a aconseguir desxifrar el codi genètic del raor. A través d’aquest estudi, liderat per l’Equip d’Assemblatge i Anotació del Genoma del CNAG i el laboratorio de Ecologia de Peixos de l’IMEDEA, s’ha aconseguit obtenir tota la informació genètica contiguda en els 24 cromosomes que té el raor.

D’acord amb el responsable de l’equip del CNAG, Tyler Alioto: “Utilitzant una combinació de tecnologies genòmiques de darrera generació, com són les lectures llargues amb Oxford Nanopore Technologies, les lectures curtes d’Illumina, Hi-C i seqüenciació d’ARN, hem aconseguit un assemblatge de genoma anotat a escala cromosòmica per a aquesta espècie. Estudis com l’actual ens ajuden al CNAG a millorar els nostres processos de genòmica per a continuar ampliant el catàleg disponible de genomes de referència d’alta qualitat com a recurs per d’altres estudis genètics i aplicacions al camp de la biodiversitat”.

Manca de cromosomes sexuals

Els raors tenen un cromosoma més que els humans, tot i que la mida total del seu genoma és més reduïda. La seva informació genètica es troba codificada en aproximadament 780 milions d’unitats d’informació genètica, mentre que a humans s’ha estimat en 3.200 milions.

Una altra peculiaritat interessant d’aquesta espècie és la seva manca de cromosomes sexuals. Als humans, el sexe se’ns atribueix en funció de la combinació de dos tipus de cromosomes: XX per a dones i XY per als homes. En canvi, els raors no tenen aquesta diferència cromosòmica, ja que són hermafrodites seqüencials.

Això vol dir que tots els raors neixen amb sexe femení i, passats uns anys, es converteixen en mascles. Aquest canvi està regulat per diversos factors genètics que canvien en un moment determinat de la vida de l’individu i estan relacionats possiblement amb factors interns de creixement i externs, com pot ser l’absència d’un mascle dominant al seu grup social.

Obre la porta a futures recerques

La investigadora responsable d’aquest projecte, Margarida Barceló, explica que “tota aquesta nova informació obre les portes a molts descobriments emocionants. Per exemple, ens permetrà entendre millor com estan connectades genèticament les diferents poblacions de raors a les Illes Balears. Podrem determinar si es tracta de poblacions aïllades o si existeixen connexions a través dels corrents marins”.

Comenta també que “aquest coneixement ens ajudarà a avaluar l’estat de conservació a nivell genètic de les zones on es practica una pesca més intensa en comparació amb zones protegides, com les Reserves Marines. Això, al seu torn, ens donarà eines per a oferir assessorament a l’administració per a assegurar una gestió sostenible de la pesca tant popular del raor”.

Els resultats d’aquest estudi han estat publicats en la revista científica DNA Research i es converteixen en la base per al desenvolupament de futurs projectes liderats pel IMEDEA, com ara el projecte Europeu ‘WildFishGenes’ i el projecte finançat pel govern Espanyol ‘METAraor’.