Els científics revelen la clau de l’èxit larvari de la tonyina vermella al Mediterrani
Un estudi recent del Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), en col·laboració amb les universitats de Bergen i Oslo, ha identificat el mecanisme que permet a les larves de tonyina vermella (Thunnus thynnus) créixer en les càlides i poc productives aigües del Mediterrani occidental. La recerca apunta a una sorprenent capacitat d’adaptació de les larves, que aprofiten preses escasses però altament nutritives.
El Mediterrani es caracteritza per una baixa disponibilitat de nutrients, especialment durant l’estiu, quan les altes temperatures redueixen la productivitat del plàncton. Tot i aquest escenari, la tonyina vermella —una espècie icònica per al sector pesquer i la biodiversitat marina— aconsegueix reproduir-s’hi amb èxit.
Els investigadors han demostrat que les larves poden superar la limitació alimentària gràcies a una dieta flexible que incorpora organismes del plàncton com nauplis, copèpodes i cladòcers. Tot i que es troben en petites quantitats, aquestes preses aporten un elevat valor energètic i garanteixen un creixement òptim.
La calor
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip va emprar un model bioenergètic que integra dades sobre el metabolisme de les larves, la temperatura de l’aigua i l’abundància de preses. Els resultats mostren que, en condicions de calor extrema, el metabolisme de les larves s’accelera i les necessitats energètiques augmenten. Quan l’aigua arriba als 28 °C, les larves ja no poden compensar aquesta demanda amb el menjar disponible, cosa que pot comprometre la seva supervivència en un context de canvi climàtic.
“Entendre els factors que determinen l’èxit de la supervivència larvària ens ajuda també a preveure com les onades de calor marines poden afectar les zones de reproducció de la tonyina vermella”, explica Patricia Reglero, científica del Centre Oceanogràfic de Balears i primera autora de l’article publicat a la revista Journal of Plankton Research.
La recerca s’ha dut a terme en el marc dels projectes TUNAWAVE, BALEATUN i TUNIBAL, amb finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, el Govern de les Illes Balears a través de l’Impost de Turisme Sostenible i la Unió Europea mitjançant el Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura.