Els crèdits agrícoles regeneratius com a nova via de col·laboració entre les empreses i el camp mallorquí
Una taula rodona organitzada avui a Palma ha abordat el paper dels crèdits agrícoles regeneratius per conjugar els interessos del sector primari i el sector serveis. Els anomenats crèdits agrícoles regeneratius són mecanismes que permeten recompensar el sector primari per les seves pràctiques sostenibles i beneficioses per al medi ambient amb aportacions econòmiques voluntàries del sector empresarial.
L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca – APAEMA, amb la col·laboració de la Fundació Iniciatives del Mediterrani – FIM, han organitzat la taula rodona “Pagesia i canvi climàtic: compensacions per captació de carboni”, en el marc de la XVIII Diada de l’Agricultura Ecològica. L’objectiu de la taula rodona ha estat analitzar el paper i potencialitats de l’agricultura ecològica en la lluita contra la crisi climàtica, a través de la fixació de carboni mitjançant pràctiques regenerativa , a més d’afegir la creació d’una línia addicional i innovadora d’ingressos per a l’activitat agrícola: la compensació de la petjada de carboni de les empreses.
A la taula rodona, moderada pel president de la Fundació, Joe Holles, han participat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, Joan Simonet; el cap de negociat del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, Tomeu Canals; Marco Mendoza, CEO de True World, empresa pionera en tecnologia ambiental basada en la natura; i Elena Baraza, professora titular d’Ecologia a la UIB.
Durant la taula rodona s’ha remarcat la importància de no confondre els crèdits agrícoles regeneratius amb els crèdits de carboni. “Avui en dia moltes empreses balears cerquen compensar la seva petjada de carboni invertint en crèdits de carboni convencionals , sovint amb poca connexió amb el territori i un impacte difícil de verificar”, ha explicat Joe Holles, president de FIM, “per això ens ha semblat interessant obrir aquest diàleg i començar a parlar de crèdits ecosistèmics, holístics o regeneratius, ja que tenen en compte no només l’aportació a la captació o fixació de carboni de l’atmosfera, sinó també a l’agricultura, la biodiversitat, el patrimoni, la societat o l’economia local”.
Per la seva banda, Nofre Fullana, director tècnic d’APAEMA, ha volgut posar en valor la feina de les persones productores ecològiques de Mallorca, “que sovint apliquen pràctiques que van molt més enllà del que marca el reglament d’agricultura ecològica, amb un fort compromís ambiental i social”. Fullana ha remarcat que, malgrat això, aquests productors han d’assumir costos afegits per certificar-se i fer front a una càrrega administrativa elevada. “És fonamental trobar maneres perquè aquestes persones puguin continuar amb la seva activitat, rebin un reconeixement real pels serveis ambientals que aporten i tenguin condicions de vida dignes. Això no només afavoriria el relleu generacional, sinó també l’estabilitat i viabilitat de molts projectes que avui es troben en una situació fràgil”, ha conclòs.
“La FIM fa anys que investiga la metodologia per implementar els crèdits agrícoles regeneratius a les especificitats del camp mallorquí, desenvolupant projectes pilot a finques de la Serra de Tramuntana, adaptant les iniciatives europees a la realitat balear, prioritzant conreus autòctons com l’olivar”, ha explicat Joe Holles, president de la FIM. “Pensam que aquesta metodologia, el desenvolupament dels crèdits agrícoles regeneratius, pot ser l’eina definitiva que permeti l’alineació dels interessos del sector serveis i el primari, donant-li l’oportunitat a la indústria turística de contribuir a regenerar el mateix entorn natural i cultural on desenvolupa la seva activitat econòmica”, ha afegit.