Els esculls de coral tenen els mateixos patrons espacials a tot el món, segons un estudi de la UIB-CSIC
Un equip d’investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC), en col·laboració amb la Universitat Rei Abdullah de Ciència i Tecnologia (KAUST), ha revelat l’existència de patrons espacials universals en els esculls de corall de tot el planeta. L’estudi, publicat a la revista Global Ecology and Biogeography, ofereix una visió innovadora sobre l’estructura i distribució d’aquests ecosistemes marins, destacant lleis ecològiques que es mantenen coherents malgrat les diferències geogràfiques i ambientals.
Gràcies a la cartografia detallada proporcionada per l’Allen Coral Atlas (ACA), basada en imatges satèl·lit i tècniques d’aprenentatge automàtic, els investigadors han analitzat més d’1,5 milions d’esculls tropicals individuals, que cobreixen més de 50.000 km² d’aigües poc profundes.
L’equip, format per Àlex Giménez-Romero, Manuel A. Matías i Carlos M. Duarte, ha identificat tres lleis universals en els patrons espacials dels esculls de corall. Entre elles, destaca la distribució de la freqüència de les mides i les distàncies entre esculls, que segueixen lleis de potència. Segons Giménez-Romero, “això implica que, tot i que la majoria dels esculls són petits, alguns són excepcionalment grans, un patró que es repeteix de manera constant a les diferents regions del món”.
També s’ha demostrat que els esculls de corall presenten geometries fractals, amb una complexitat que es mesura mitjançant dimensions fractals perimetrals i superficials. Aquestes característiques expliquen la rugositat i intricació de les estructures coral·lines, amb implicacions per a la biodiversitat marina.
Implicacions per a la seva conservació
Els resultats tenen un valor destacat per als esforços de conservació i restauració dels esculls de corall. L’estudi proporciona eines per quantificar l’esforç necessari per preservar aquests ecosistemes vitals i orienta la morfologia dels coralls restaurats. Segons Matías, les dimensions fractals identificades són crucials per entendre com els esculls poden sustentar una biodiversitat elevada i resistir els canvis ambientals globals.
L’anàlisi suggereix que els patrons universals observats són el resultat d’interaccions constants entre processos biològics, físics i químics al llarg de períodes geològics. A mesura que els esculls evolucionen, passen de formes simples i arrodonides a estructures més complexes i allargades, un procés que segueix patrons matemàtics consistents.
Nova perspectiva
Aquest treball obre la porta a futures investigacions que puguin aprofundir en els mecanismes subjacents a aquests patrons universals. A més, ofereix eines valuoses per modelar el creixement dels esculls i millorar les estratègies de conservació i restauració.
Amb aquest estudi pioner, els investigadors han fet una contribució rellevant tant per a la comunitat científica com per als responsables polítics i conservacionistes, proporcionant una base sòlida per protegir un dels ecosistemes més valuosos i vulnerables del planeta.