Els incendis forestals afecten 32 hectàrees durant la campanya d’alt risc a les Balears
La campanya de perill alt d’incendis forestals ha acabat a les Illes Balears amb 72 sinistres i 32 hectàrees afectades entre l’1 de maig i el 15 d’octubre. Les dades, presentades aquest dijous per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, reflecteixen una superfície cremada continguda malgrat les elevades temperatures i els episodis de sequera registrats durant els darrers mesos.
El conseller Joan Simonet ha atribuït els resultats a la rapidesa d’intervenció i a la coordinació dels mitjans terrestres i aeris de l’Operatiu Interinsular d’Incendis Forestals (OIIF). El dispositiu, integrat per prop de 350 professionals, ha pogut mobilitzar recursos entre les diferents illes per actuar des dels primers moments de cada emergència.
Tot i el balanç favorable, les dades provisionals de l’any situen la major part dels sinistres en l’àmbit de l’activitat humana. Segons la Conselleria, el 99 % dels incendis estan relacionats amb negligències, accidents o actes intencionats, mentre que només l’1 % s’atribueix a causes naturals, com els llamps.
«Tot i les bones dades, no ens podem confiar. El risc d’incendi forestal existeix durant tot l’any i hem de continuar mantenint la prudència i la prevenció», ha advertit Simonet, que també ha reclamat la col·laboració ciutadana per evitar conductes de risc.
Per davall de la mitjana de les darreres dècades
En el conjunt de 2026, fins al 15 d’octubre, l’operatiu ha intervingut en 86 incendis forestals que han afectat 36,4 hectàrees. Les xifres queden per davall de la mitjana anual dels darrers 20 anys, situada en 115 incendis i 681 hectàrees cremades. També són inferiors a la mitjana de la darrera dècada, amb 89 sinistres i 141 hectàrees afectades.
Durant la campanya de perill alt s’ha concentrat prop del 90 % de la superfície cremada en el que duim d’any. El 41 % de les hectàrees afectades correspon a zones arbrades, mentre que la resta són terrenys de matollar, carritxar i canyet.
Per illes, Mallorca concentra 56 incendis i 29,6 hectàrees afectades en el conjunt de 2026, el 81 % de la superfície cremada a l’arxipèlag. Eivissa ha registrat 21 sinistres i 4,7 hectàrees afectades; Menorca, tres incendis i 1,8 hectàrees, i Formentera, sis sinistres i 0,34 hectàrees cremades.
El foc del Torrent Major, entre els de nivell 1
Sis incendis han assolit el nivell 1 de l’Índex de Gravetat Potencial (IGP 1), una classificació que s’aplica en funció de les característiques del foc o de la seva proximitat a habitatges i infraestructures. Entre aquests hi figura el del Torrent Major, a Sóller, juntament amb els de Son Muntaner, a Palma; Cala Domingos, a Manacor; Benimussa, a Sant Josep de sa Talaia; Son Fortesa, a Puigpunyent, i Roca Llisa, a Santa Eulària des Riu.
Cinc d’aquests incendis varen quedar en conats, amb menys d’una hectàrea afectada. L’excepció va ser el de Son Fortesa, que va cremar 2,2 hectàrees. Entre els focs classificats amb nivell 0, el de Can Milec, a Muro, va ser el que va afectar una superfície més extensa durant la campanya, amb deu hectàrees.
Un dispositiu de 350 professionals
L’operatiu interinsular ha comptat aquesta temporada amb prop de 350 professionals de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), Agents de Medi Ambient i personal tècnic de la Conselleria. Els recursos aeris han inclòs cinc helicòpters i cinc avions, amb capacitat per desplaçar-se entre illes segons les necessitats de cada emergència.
A més de les tasques de vigilància i extinció forestal, els equips han donat suport als bombers dels consells insulars en incendis agrícoles i han intervingut en altres emergències relacionades amb la meteorologia adversa i les inundacions. Entre aquestes actuacions hi ha la retirada d’arbres després del temporal que va afectar el Port des Canonge, a Banyalbufar.
Durant el juliol, un avió amfibi del dispositiu també es va desplaçar a la Comunitat Valenciana per col·laborar en l’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha remarcat que la prevenció i la gestió forestal són necessàries durant tot l’any per reduir la quantitat de combustible vegetal i facilitar les tasques d’extinció.