Els municipis es queixen que han d’assumir tasques de gestió de residus que corresponen als productors

Més de trenta representants d’ajuntaments, entitats socials i institucions han participat avui a la jornada “Aterratge al territori i debat amb actors clau”, organitzada per Rezero amb el suport del Consell de Mallorca i la col·laboració de FELIB i Fundació Deixalles, per analitzar el futur de la gestió de residus i el paper de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP).
El debat ha deixat clar el malestar dels municipis, que denuncien que el sistema actual els obliga —juntament amb la ciutadania— a assumir costos i responsabilitats que corresponen als productors. Els participants han coincidit a reclamar una RAP real i efectiva, que obligui les empreses a cobrir el cost total dels residus que generen els seus productes i incentivi la prevenció i la reutilització.
Segons els ajuntaments, la Llei 7/2022 no compensa les despeses creixents derivades de la recollida i tractament de residus, que superen els 2.600 milions d’euros anuals i representen prop del 16,5% dels pressupostos locals. A més, els sistemes actuals de responsabilitat ampliada només cobreixen una part dels costos —en el cas dels envasos, menys de la meitat—, mentre el mercat continua afavorint l’“usar i llençar”.
El president de la FELIB, Jaume Ferriol, ha demanat que els ajuntaments deixin de ser “mers executors” i puguin participar en la definició dels sistemes de responsabilitat ampliada. Des de Rezero, Rosa García ha insistit que “la RAP ha de cobrir el 100% dels costos si volem avançar cap a una societat residu zero”.
També han intervingut Sebastià Sansó, gerent de l’empresa municipal EMSER de Pollença, que ha reclamat més suport del Consell i del Govern davant la complexitat dels nous residus regulats, i Maria Suau, de la Fundació Deixalles, que ha denunciat la manca de cobertura econòmica per al reciclatge tèxtil i ha alertat de l’impacte del model de moda ultraràpida.
La jornada ha evidenciat un consens ampli: sense una redistribució real de responsabilitats, els municipis i la ciutadania continuaran assumint costos i obligacions que no poden governar. Els productors i els governs han d’assumir un paper central i fer-se càrrec tant dels costos com de la regulació. Només així serà possible avançar cap a un model just de responsabilitat ampliada del productor, amb mecanismes que assegurin la prevenció i la reutilització.