Els muntanyencs celebren diumenge la festa del seu patró, Sant Bernat de Menthon, en el cim del Puig Major

El cim del Puig Major -el més alt de Mallorca i les Balears amb 1.436 metres- serà el privilegiat escenari, el proper diumenge 16 de juny, de la tradicional celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs.

Els participants seran recollits de matinada a diferents punts de concentració per facilitar el transport col·lectiu. La Base Militar de l’Esquadró de Vigilància Aèria (EVA 7) a la Vall de Son Torrella, serà el punt de reunió final. Des de la seva entrada s’iniciarà l’ascensió fins al capdamunt, superant uns 600 metres de desnivell. Si les condicions meteorològiques són favorables, els senderistes gaudiran de la sortida del sol. A partir de les 6:30, el pare Pere Orpí celebrarà una eucaristia dedicada al protector dels muntanyencs i al record dels practicants absents. Una berenada en la que es compartiran els queviures que cadascú portarà a la motxilla finalitzarà l’acte, abans de la baixada fins al punt d’inici. A continuació es retornarà als assistents als seus llocs de partida, finalitzant la trobada cap el migdia del diumenge.

L’acte disposa de l’autorització i col·laboració de les autoritats responsables de les instal·lacions militars. L’organització està a càrrec del Grup Excursionista de Mallorca (GEM), la secció de muntanya del Club Pollença, la secció excursionista del Foment de Turisme i la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME). Per participar-hi és obligatori inscriure’s a les planes web de les entitats organitzadores i satisfer una quota per suportar les despeses organitzatives.

Una celebració que data del 1952

A iniciativa de Benigne Palos –reconegut com un dels pares de les actuals activitats senderistes a Mallorca- es va celebrar la primera missa a l’església de Sant Gaietà. Palos va llegir una notícia al diari “La Vanguardia” que anunciava aquesta celebració a Catalunya. Segons declarà posteriorment “… se’m va ocórrer que podria ser una bona raó per reunir una vegada cada any els afeccionats a l’excursionisme: l’organització d’una missa per celebrar la festa del Sant (15 de juny)… des del 1952 ens hem arremolinat a l’ombra del patró”. A partir de l’any 1970, i a iniciativa del històric integrant del GEM, Pep Canals, la missa es celebra després de contemplar la sortida del sol.

Les celebracions han recorregut gran part dels cims de la Serra de Tramuntana sense oblidar altres llocs significatius. Parlem de l’església de Sant Pere d’Escorca a l’entrada del Torrent de Pareis. O del Salt de la Bella Dona, en el Camí Vell de Lluc. De l’Ermita de Bonany i la seva relació amb la figura de fra Juníper Serra. Sense oblidar el Cap de Menorca, amb el seu dit apuntant cap a l’illa germana.

Els capellans oficiants de les eucaristies també han tingut un protagonisme especial per la seva relació amb la muntanya i la defensa de la cultura i identitat pròpies. Destaquen els noms de Josep Vanrell, Rafel Joan i Pere Estelrich. El d’enguany, Pere Orpí, és un prevere i destacat escriptor i divulgador de la cultura popular mallorquina. Ha guanyat el Premi Ciutat de Palma en la categoria de poesia i ha rebut el guardó Aina Moll de l’Obra Cultural Mallorquina pel conjunt de la seva obra.

També tradicionalment ha estat ocasió per reconèixer públicament i retre homenatge a destacats muntanyencs. En una llista no exhaustiva podem recordar Benigne Palos, Pare Rafel Joan, Foment del Turisme, Jesús Garcia Pastor, Príam Villalonga, Josep Mascaró Passarius, Tomeu Canals o Melcior Rosselló.

Origen de la festivitat de Sant Bernat de Menthon

Sembla que a cavall dels segles X i XI va viure a Savoia -una regió fronterera entre les actuals França, Itàlia i Suïssa- el fill d’una noble família propietària del castell de Menthon.

Segons indica Wikipedia “… va dedicar (…) 42 anys de la seva vida a predicar el cristianisme entre la gent dels Alps, on sobrevivien encara molts costums pagans. Va rebre l’encàrrec de reobrir el pas del “Mons Jovis” (Muntanya de Júpiter o Montjoux, avui el coll del Gran Sant Bernat) i, per fer-ho, diu la llegenda que lluità contra un dimoni al qual, finalment, va llençar cingle avall.

En veure els perills que passaven els que travessaven les muntanyes (la zona era un lloc de pas que travessava els Alps entre Aosta i el Valais suís), especialment els pelegrins que anaven cap a Roma, va fer construir, l’any 962, els albergs als punts més alts dels passos del coll del Gran Sant Bernat, entre la vall d’Aosta i el Valais (a 2.470 metres d’altura, que el fa el lloc habitat més alt d’Europa), i el coll del Petit Sant Bernat, entre la vall d’Aosta i la Tarentèsa. Els albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s’hi haguessin perdut.”

Va deixar els albergs a la cura dels monjos agustins, que van edificar i instal·lar monestirs a l’efecte. Havia nascut la Congregació Hospitalera dels Canonges Regulars del Gran sant Bernat, dedicada a ajudar aquells qui s’havien perdut o eren víctimes d’allaus. S’ajudaven amb gossos ensinistrats, els famosos sant Bernat. Malgrat la llegenda, mai portaren un barrilet amb conyac per reanimar els pelegrins perduts.

La celebració el 1924 dels primers Jocs Olímpics d’hivern a Chamonix –situada a l’altre costat del Val d’Aosta i en ple cor dels Alps- va impulsar la seva entronització per part de l’Església catòlica. El papa Pius XI (1857 – 1939) el va proclamar patró de la regió dels Alps, dels esquiadors i dels alpinistes l’any 1923. La seva festivitat és el 15 de juny. També se’l coneix com a Bernat d’Aosta o de Montjoux.