Els residus generats a les Illes Balears augmenten fins als 511 quilògrams per habitant

El volum de residus generats a les Illes Balears va experimentar un increment notable el 2022, assolint les 834.105 tones, xifra que es tradueix en una mitjana de 511 quilograms per habitant. Això representa un augment del 7,81 % en comparació amb l’any anterior, reflectint una preocupant tendència que les autoritats es veuen obligades a abordar amb urgència.
Mallorca, amb una producció de 624.511 tones, va ser la principal generadora de residus municipals, aportant el 74,9 % del total. A continuació, Eivissa va produir 128.917 tones (15,4 %), Menorca 69.910 tones (8,4 %), i finalment Formentera, amb una xifra de 10.767 tones (1,3 %).
Diego Viu, director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, ha destacat que “progressam en la recopilació de la informació, per primera vegada existeix una metodologia unificada per compatibilitzar les dades. Esperam poder presentar les dades de 2023 en el tercer trimestre d’enguany. L’ambició d’aquest Govern és disposar de les dades al dia i utilitzar-les per a una presa de decisions que sigui àgil i basada en l’evidència”.
La recollida selectiva
Pel que fa a la recollida selectiva, la fracció de rebuig continua dominant, amb un 65,1 % del total. Els residus voluminosos i la fusta representen el 7,1 %, mentre que el paper i cartó sumen un 6,2 %. Les fraccions de vidre i matèria orgànica suposen cadascuna un 5,7 % del total.
En termes absoluts, el 2022 es van recollir selectivament 51.308 tones de paper i cartó, 47.727 tones de vidre i 38.990 tones d’envasos lleugers. La recollida de matèria orgànica va experimentar un augment significatiu, amb 42.329 tones, un 40,6 % més respecte a l’any anterior. Aquest increment es deu, en part, a la implementació progressiva d’aquest sistema en els municipis de les Illes Balears.
Pel que fa al total de materials de rebuig, es van recollir 543.214 tones, un augment del 5,1 % respecte al 2021. No obstant això, de tota la generació de residus municipals, només el 18,8 % es van destinar a processos de reciclatge, mentre que el 60,3 % es van valoritzar energèticament i el 13,4 % es van disposar en abocador.
Compliment de la normativa: reptes pendents
Les dades de 2022 mostren que les Illes Balears encara estan lluny d’assolir els objectius establerts per la normativa autonòmica i estatal. La Llei de residus de les Illes Balears marca com a objectiu una reducció del 20 % en la generació de residus abans de 2023 en comparació amb els nivells de 2010, però actualment només s’ha aconseguit un descens del 7,3 %. Pel que fa a l’eliminació de residus en abocador, la meta era del 10 %, però es troba un 3,4 % per damunt d’aquesta fita. En termes de reciclatge, el repte era aconseguir el 75 % dels residus d’envasos no industrials, mentre que les dades de 2022 situen aquesta xifra en el 54,2 %.
A nivell estatal, la Llei de residus per a una economia circular fixa objectius per a 2035, com recollir separadament el 50 % dels residus municipals, un nivell que les Balears encara no han assolit, situant-se en el 34,9 % el 2022. Pel que fa a la preparació per a la reutilització i reciclatge, la meta és del 65 %, però les Illes només arriben al 18,8 %.
Diego Viu ha subratllat que, tot i que els resultats inicials de les actuacions i estratègies de prevenció de residus són favorables, “seguim sense complir amb els objectius d’Europa”. Aquesta realitat evidencia la necessitat d’implementar polítiques més ambicioses i desenvolupar nous plans directors sectorials per assolir els objectius establerts, no només per complir la normativa, sinó per garantir un futur més sostenible per a les Illes Balears.