Es dupliquen les incidències per contaminació fecal a les platges de Balears en un any
El nombre d’incidències per contaminació microbiològica a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat entre 2024 i 2025, passant de 46 a 92 episodis, segons el nou capítol sobre platges de l’Informe Mar Balear 2026. L’estudi adverteix d’un empitjorament progressiu de la qualitat de les aigües de bany i d’un augment de la pressió humana i nàutica, especialment visible a Menorca, l’única illa on es monitoritzen de manera sistemàtica els usos de les platges i les embarcacions fondejades.
Dels 92 episodis registrats el 2025, 20 varen comportar la prohibició del bany i 72 la recomanació de no banyar-s’hi. Els municipis més afectats per aquests casos de contaminació fecal varen ser Sóller, Santanyí, Calvià i Ciutadella. Entre 2020 i 2025 s’han comptabilitzat 396 incidències: 313 de recomanació de no bany, 82 de prohibició i una en què posteriorment es va declarar l’aigua apta. Onze municipis han tengut incidències tots els anys del període analitzat, entre els quals hi ha Santanyí, Calvià, Palma, Ciutadella, Pollença, Manacor, Llucmajor i Alcúdia.
L’informe també reflecteix una evolució negativa de la qualitat de les aigües des del 2010: disminueixen les qualificacions d’“excel·lent” i augmenten les de “bona”, amb pitjors resultats a les platges urbanes. El 2025, un 70 % de les platges de Balears varen obtenir la qualificació d’excel·lent. Formentera i Menorca destaquen amb els millors valors (100 % i 80 % de platges amb qualitat excel·lent, respectivament), mentre que Eivissa presenta més punts per davall d’aquesta categoria. Tots els punts amb qualitat insuficient detectats el 2025 es varen localitzar a Mallorca, concretament a Albercuix (Pollença) i Cala Egos (Santanyí).
Controls sols a l’estiu
Un altre aspecte destacat és que els mostrejos microbiològics només es realitzen durant l’estiu, coincidint amb la temporada alta turística, fet que deixa fora del sistema oficial de control la qualitat de l’aigua la resta de l’any.
Pel que fa a l’ús de les platges, Menorca concentra les dades disponibles sobre pressió humana. Entre 2018 i 2024, el nombre d’usuaris ha augmentat un 10 % i el percentatge de platges que superen els 1.000 usuaris diaris ha passat del 14 % al 17 %. Els anys 2023 i 2024, les platges urbanes han estat les que han acumulat més banyistes i també les que disposen de menys espai per persona. El 2024, un 17 % de les platges presentaven densitats molt altes, amb menys de 5 metres quadrats per usuari.
Massa càrrega
Les dades de capacitat de càrrega mostren que, des de 2018, la majoria de platges se situen per damunt del límit òptim del 100 %. El 2024, un 36 % superaven aquest llindar, especialment platges verges amb serveis. Algunes d’aquestes localitzacions registren nivells molt elevats de pressió, com Macarelleta (575,5 %), Cala en Turqueta (424,7 %), Cala Mitjana (371,3 %), Es Talaier (311,2 %) o Macarella (203,3 %).
La pressió nàutica també ha crescut de manera notable. En els darrers cinc anys, el nombre d’embarcacions fondejades diàriament a les platges de Menorca durant l’estiu ha augmentat un 48 %. Les platges verges amb serveis són les que suporten una càrrega més elevada: entre 2018 i 2023, la mitjana d’embarcacions diàries en aquests espais ha crescut un 68 %, fins a situar-se en 26,4 embarcacions de mitjana el 2024, davant les 14,2 de les platges urbanes. El màxim registrat va ser de 142 embarcacions en una mateixa platja l’any 2023, a la zona de Vall-es Bot i es Tancats, tot i que el canvi metodològic aplicat el 2024 impedeix comparacions directes.
Embarcacions
Segons l’informe, l’augment de les embarcacions fondejades, vinculat en part a l’oferta de lloguer recreatiu, comporta riscos ambientals com la degradació d’hàbitats per l’efecte de les àncores, la contaminació de les aigües i l’increment del renou submarí. L’estudi subratlla la necessitat d’ampliar a la resta d’illes els sistemes de seguiment d’usuaris i embarcacions per millorar la gestió de les zones de bany, avaluar l’impacte sobre els ecosistemes marins i garantir la seguretat de banyistes i navegants.
El capítol “Platges” de l’Informe Mar Balear 2026 descriu aquests espais com a sistemes fràgils, sotmesos a una pressió creixent i amb una qualitat de l’aigua que mostra signes de deteriorament, en un context en què el litoral continua essent un dels principals actius ecològics i turístics de les Illes Balears.