Febrer, el mes que desperta el camp

El calendari agrícola marca el febrer com un mes clau, de transició silenciosa però intensa. Els dies s’allarguen, la llum guanya terreny i, encara que l’hivern no ha dit la darrera paraula, la feina al camp ja no pot esperar. La primavera s’intueix i no convé que agafi els pagesos amb les mans a les butxaques.

A la vinya, la lluna vella de febrer és la més apreciada per fer la poda de les parres. És el moment d’eliminar els sarments i deixar-ne d’un a tres ulls, segons la força del cep. Una feina precisa, gairebé quirúrgica, que marcarà la producció de l’any. També és recomanable donar una primera llaurada per rompre la crosta que s’ha anat formant des de la tardor, airejant la terra i preparant-la per al cicle que ve.

Dins l’hort, el mes convida a posar les primeres parades de cebes primerenques. Les blanques de raça mallorquina continuen essent les més estimades: dolces, tendres i ideals per als trampons de l’estiu, tot i que no tenguin la capacitat de conservació de les varietats roges forasteres. En horts situats en indrets càlids, ja es poden provar els primers espinacs i sembrar porros, una hortalissa resistent que no tem el fred.

Hora de fer planters

Febrer també és temps de planters. La preparació acurada del planter és una de les feines més delicades i determinants. Cercar un racó arrecerat però assolellat, delimitar-lo amb una petita paret de posts o blocs, fer un llit d’herba fresca cobert amb terra porgada i fems ben madur, i deixar-ho reposar unes setmanes. La fermentació natural generarà una escalfor que protegirà les llavors de les gelades nocturnes i n’afavorirà una germinació més ràpida i homogènia.

Als olivars, aquest és un bon moment per exsecallar a fos. Els talls cicatritzen millor i hi ha menys risc que l’arbre se’n ressenti. Les restes de les podes, especialment les d’olivera, convé recollir-les i guardar-les en un lloc sec i fosc. El brom, un petit insecte capaç de fer estralls a l’olivar, troba en la llenya tallada un refugi ideal abans de passar a l’arbre viu.

Sempre mirant al cel

Els camps també reclamen atenció. Encara es poden sembrar les darreres pastures de la temporada, tot i que la pluja serà determinant perquè arribin a bon port. Allà on la pastura ja és granada, deixar-hi entrar les ovelles pot ser una bona estratègia: una arranada controlada pot estimular un rebrot posterior, especialment si la primavera ve generosa d’aigua.

Dins els horts, ja es poden preparar els primers clots de carabassons i carabasses primerenques. Clots fondos, amb fems al fons, unes quantes llavors i una protecció amb plàstic o una teula per guardar la calor. També és moment de provar amb llegums com les mongetes, tant baixes com d’enfilar. Als jardins, febrer permet sembrar plantes de cabeça, així com clavells i tulipans, que aportaran color quan les temperatures s’atemperin.

El mes encara ofereix marge per plantar arbres de fulla caduca i trasplantar plantes de viver, abans que la brostada sigui massa avançada. És també el darrer mes amb garanties per fer noves plantacions d’arbres.

Taronges i llimones

La collita acompanya aquest ritme. És temps de llimones i taronges, d’olives negres, i comencen a arribar a taula carxofes, faves tendres, porros, calçots i lletugues. Els apis, colfloris, espinacs, naps i raves viuen el seu millor moment, mentre s’acomiaden les darreres cols de Brussel·les.

I com cada febrer, el camp i la cuina van de la mà. El calendari gastronòmic oscil·la entre el Carnestoltes i la proximitat de la Quaresma. Abans del temps de contenció, toca donar sortida als productes de la matança. La greixonera de porc ocupa un lloc central: contundent, generosa, amb carn, patates, botifarró, sobrassada i espècies. En versió dolça, la greixonera de brossat, les coques i les ensaïmades amb tallades omplen forns i taules, amb variants locals com les coques d’Algaida amb sobrassada i carabassat.

Febrer avança sense fer renou, però cada jornada suma feina, decisions i preparatius que marcaran la resta de l’any agrícola. El camp, pacient però exigent, ja ha començat a demanar el seu torn.