Identifiquen àrees clau per a la conservació de l’Ocell de Tempesta Europeu i la biodiversitat marina al Mediterrani

Un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha identificat zones estratègiques per a l’alimentació de l’Ocell de Tempesta Europeu (Hydrobates pelagicus), l’au marina més petita del Mediterrani. Aquestes àrees, localitzades al Mar d’Alboran, la Conca Balear i la costa nord-oest d’Àfrica, es distingeixen per la seva alta energia, baixes temperatures i una elevada concentració de nutrients. Tanmateix, es troben desprotegides i amenaçades per la sobrepesca, la contaminació i la proliferació d’infraestructures energètiques marines.

L’estudi ha combinat dades de seguiment GPS amb variables oceanogràfiques com la concentració de clorofil·la per analitzar els hàbits alimentaris d’aquesta espècie durant la incubació. Els investigadors han observat que les aus recorren llargues distàncies cap a aquestes zones per alimentar-se, aprofitant els remolins i petits fronts oceànics que concentren nutrients i afavoreixen la presència de preses. Aquest comportament contrasta amb altres aus marines, com la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), que solen buscar aliment en àrees més properes a les seves colònies.

Deficiències en la protecció d’aquestes zones

Tot i la seva importància ecològica, només el 6% d’aquestes zones d’alimentació es troben dins d’Àrees Marines Protegides (AMP). Els investigadors alerten de la necessitat d’ampliar la protecció cap a zones pelàgiques, tradicionalment menys considerades en les polítiques de conservació, i d’establir mesures de protecció dinàmiques adaptades als canvis dels ecosistemes marins.

Aquest treball reforça la necessitat d’una acció coordinada per garantir la preservació d’aquestes àrees crítiques. L’estudi proporciona una base científica sòlida per orientar polítiques de conservació dins de la iniciativa global “30×30”, que té com a objectiu protegir el 30% dels oceans abans de 2030. Els autors subratllen que aquesta protecció ha de basar-se en criteris d’eficàcia, prioritzant les àrees essencials per a la biodiversitat marina i minimitzant l’impacte de les activitats humanes sobre aquests ecosistemes vulnerables.

Imatge: Hydrobates pelagicus.Autor Alexandre Roux