Juny, el temps de la plenitud al camp de les Illes Balears
Avui arriba el mes de juny arriba amb la calor instal·lada i amb el camp entrant en una de les etapes més intenses i generoses de l’any. Les temperatures ja s’enfilen fins a valors plenament estiuencs i els dies llargs obliguen a adaptar el ritme de feina a les primeres hores del matí i al capvespre. És el mes en què la terra mostra bona part del que ha anat covant durant la primavera: els horts esclaten de color, els arbres carreguen fruit i els sembrats arriben al final del seu cicle.
Dins els horts, una de les feines tradicionals és arrabassar els alls, quan la planta ja és seca i les fulles cauen mortes. Després arriba la feina pacient de fer-ne manats o tronyelles, entrellaçant les fulles talment com les antigues trenes de pagesa. Aquestes rastres d’alls penjades als porxos o als rebosts continuen essent una de les imatges més representatives de la pagesia mallorquina.
El reg es converteix en una necessitat constant. L’augment de les hores d’insolació i la verticalitat del sol castiguen la terra amb força, especialment en un temps en què les pluges pràcticament desapareixen fins ben entrat setembre. Regar dues vegades per setmana és ja imprescindible per mantenir vius els cultius.
Arriba la cuina de l’estiu
És també el moment de començar a collir les primeres tomàtigues, pebres, carabassons i cogombres. Arriben els primers trampons, les estopetes de bacallà i tota aquella cuina fresca que acompanya l’estiu mediterrani. Les mongetes tendres, les bledes, els enciams i les patates novelles comparteixen protagonisme amb una fruita que viu ara la seva plenitud: albercocs, prunes, cireres, melicotons primerencs i les petites i saboroses peres de Sant Joan.
La dita popular “Pel Corpus, cireres” resumeix perfectament aquest temps de collites abundants. També comencen a madurar les primeres figues flors, menjades sovint amb pa i formatge maonès, una combinació senzilla i encara molt present a moltes cases de foravila.
A les terres de secà
Als sementers de secà, els ametlons ja gairebé han completat el seu creixement, mentre les olives, les garroves i les figues van guanyant volum dia rere dia. El blat, ja madur i sec, entra en temps de sega i de batre. Antigament, aquestes feines marcaven moments clau dins el calendari rural i sovint acabaven convertides en vertaderes celebracions col·lectives. Una bona anyada significava tenir assegurat el pa de tot l’any.
Les tasques agrícoles també passen per sembrar la segona tongada de mongetes i tomatigueres, especialment important per garantir collita al setembre. Igualment, cal desbrotar i relligar les tomatigueres cada quinze dies, llevar herbes i vigilar les malalties. Molts pagesos encara recorren a preparats tradicionals amb sofre, sulfat de coure i calç viva per protegir les plantes.
Als corrals, juny és un bon moment perquè ovelles i cabres prenguin el mascle, cercant que els anyells neixin a la tardor, quan les primeres pluges fan rebrotar l’herba i les mares disposen de més aliment.
El tradicionari
Però juny no és només feina. És també un mes carregat de simbolisme i tradicions. La festivitat del Corpus, una de les grans celebracions del calendari religiós mallorquí, conserva encara manifestacions populars com la dansa de les Àguiles de Pollença, una de les poques danses permeses davant el Santíssim.
Pocs dies després arriba Sant Joan, la nit més curta de l’any i una de les més màgiques de la cultura popular. Fogueres, herbes remeieres, banys purificadors i antigues creences es barregen en una celebració que manté encara molts elements ancestrals. Segons la tradició, la matinada del 24 és el millor moment per elaborar oli de pericó o herba de Sant Joan, apreciat per les seves propietats curatives.
A moltes cases mallorquines també es preparaven coques rodones i foradades que evocaven el disc solar, mentre els glosadors improvisaven picats sobre la claror i la fosca, en una nit que durant segles fou considerada frontera entre el món visible i el món màgic.
Juny és, en definitiva, el mes de la plenitud. El camp arriba a la seva màxima expressió abans de la duresa de l’estiu, i la pagesia combina la intensitat de la feina amb tot un univers de rituals, sabers i tradicions que encara avui continuen marcant el calendari rural de Mallorca.