La brisa marina es desinfla fins a un 25% a les Illes Balears
Les brises marines que tradicionalment alleugen la calor a les zones costaneres de les Illes Balears són cada vegada més febles. Així ho conclou un estudi liderat pel Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), organisme integrat pel CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, que atribueix aquest fenomen al canvi climàtic i a l’augment de les onades de calor.
La investigació, publicada a la revista científica Scientific Reports, ha analitzat dades de 39 estacions meteorològiques situades al Mediterrani occidental entre els anys 1981 i 2021. Els resultats mostren que el 90% de les estacions registren una disminució de la intensitat de la brisa marina, un fenomen especialment acusat a les Illes Balears, on la velocitat del vent s’ha reduït un 17,6%, el percentatge més elevat de totes les regions estudiades.
L’estudi també identifica Palma, Eivissa i Menorca entre els indrets on aquesta pèrdua d’intensitat és més significativa, amb descensos que oscil·len entre el 17% i el 25% en determinades estacions meteorològiques.
Una paradoxa provocada per l’escalfament global
Els investigadors expliquen que, en teoria, l’augment de la temperatura hauria de reforçar les brises marines, ja que aquestes es formen pel contrast tèrmic entre la terra, que s’escalfa més ràpidament, i la mar. Tanmateix, la realitat és just la contrària.
La principal autora de l’estudi, Shalenys Bedoya-Valestt, assenyala que l’escalfament global està alterant la circulació atmosfèrica i afavoreix la persistència de masses d’aire càlid i sec procedents del Sàhara, així com de dorsals anticiclòniques sobre el Mediterrani. Aquestes situacions estabilitzen l’atmosfera i dificulten els moviments d’aire que generen la brisa marina.
Les onades de calor accentuen el fenomen
La investigació revela igualment que les onades de calor debiliten encara més les brises durant l’estiu. A les Illes Balears, aquests episodis redueixen la intensitat de la brisa prop d’un 8%, mentre que al conjunt del litoral mediterrani espanyol la disminució és del 4,8%.
Segons els investigadors, es tracta d’un cercle viciós: l’escalfament global afavoreix onades de calor més freqüents i intenses, i aquestes, al seu torn, redueixen la força del vent costaner que habitualment contribueix a moderar les temperatures.
Des de 1981, la temperatura de l’aire al Mediterrani occidental ha augmentat 1,3 graus centígrads, mentre que la superfície de la mar s’ha escalfat aproximadament un grau.
Més calor, més contaminació i alteracions del règim de pluges
Els científics alerten que una brisa més feble té conseqüències directes sobre la qualitat de vida de la població. En disminuir la ventilació natural, augmenta la sensació de calor i l’estrès tèrmic, especialment durant els episodis extrems de temperatures elevades.
A més, la menor circulació d’aire pot afavorir que els contaminants quedin retinguts durant més temps sobre les zones costaneres i de l’interior, dificultant la dispersió de la contaminació atmosfèrica.
L’estudi també apunta possibles repercussions sobre el cicle hidrològic. Les brises transporten humitat cap a l’interior i contribueixen a la formació de tempestes estivals. Si aquesta circulació s’afebleix, els investigadors consideren probable que també canviï el règim de precipitacions i augmenti la sequedat dels sòls mediterranis.
Els autors subratllen que conèixer aquesta evolució és essencial per millorar les estratègies d’adaptació al canvi climàtic en una de les regions del planeta que s’escalfa més ràpidament. Segons l’estudi, la conca mediterrània registra un ritme d’escalfament entre un 20% i un 40% superior a la mitjana mundial.