La campanya d’incendis forestals 2025 es tanca amb 16 hectàrees cremades i cap sinistre de gravetat
La campanya d’incendis forestals de 2025 a les Illes Balears ha finalitzat amb un balanç molt positiu: un total de 16 hectàrees cremades en 60 sinistres, cap d’ells de gravetat ni amb risc per a persones o béns.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha presentat aquest matí les dades de la campanya, juntament amb el cap del Servei de Gestió Forestal, Joan Santana, i el gerent de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), Tomeu Llabrés.
Tot i que el 2025 s’ha consolidat com l’any més càlid de la sèrie històrica (1991–2020), les Illes han mantingut uns registres excel·lents, amb un 99% dels focs controlats en fase de conat (menys d’una hectàrea cremada) gràcies a la ràpida intervenció dels equips de l’Operatiu Interinsular d’Extinció d’Incendis Forestals (OIIF) i, especialment, dels mitjans aeris.
Durant l’època de risc alt —entre l’1 de maig i el 15 d’octubre— s’han produït 60 incendis forestals que han afectat 15,86 hectàrees, el 97% del total anual. El 20% d’aquesta superfície era arbrada, i la resta, zones de matollar, carritxar i canyet.
En el conjunt de l’any, l’OIIF ha intervingut en 75 incendis, amb 16,28 hectàrees cremades, una xifra molt per sota de la mitjana de la darrera dècada (88 hectàrees).
Per illes, Mallorca concentra el 60% de la superfície afectada, seguida de Menorca (21%), Eivissa (18%) i Formentera (1%). Només un dels sinistres —a Sa Talaia de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), el 30 de juliol— va arribar a nivell IGP-1 per la proximitat a un nucli urbà, però també va quedar en conat.
Segons les dades provisionals, el 96% dels incendis han estat provocats per activitat humana (negligències, accidents o actes intencionats), i només un 4% per causes naturals, com llamps.
El conseller Joan Simonet ha destacat que «aquestes bones dades són fruit de la feina coordinada de tots els efectius, però també de la conscienciació ciutadana i de la gestió forestal preventiva». Ha insistit, però, que «el risc d’incendi forestal existeix durant tot l’any i no ens podem confiar», i ha demanat «mantenir la prudència i evitar negligències».
Cooperació amb altres comunitats i resposta davant emergències
Les bones dades de les Illes contrasten amb la situació a la península, on el 2025 ha estat un dels pitjors estius d’incendis forestals de la història, amb més de 400.000 hectàrees cremades i 64 grans incendis (de més de 500 hectàrees).
Davant aquesta situació, les Balears van desplegar un contingent excepcional de suport a comunitats afectades com Galícia, Castella i Lleó i Extremadura.
L’OIIF hi va participar amb una enginyera forestal i dos agents de Medi Ambient als incendis de Gestoso (Castella i Lleó) i Anllares (Galícia), que varen cremar unes 45.000 i 6.600 hectàrees, respectivament, i amb l’avió amfibi VERDE a l’incendi de Jarilla (Extremadura), que va afectar 16.000 hectàrees forestals.
Un dispositiu preparat per a incendis i altres emergències
Enguany, el dispositiu de l’OIIF ha estat format per uns 350 bombers forestals, personal de l’IBANAT, agents de Medi Ambient i tècnics, amb capacitat plenament interinsular i coordinació amb Bombers de Mallorca, Palma, Eivissa, Menorca i Formentera, així com amb Protecció Civil, el SEIB-112, policies locals, el SEPRONA i la Unitat Operativa de la Direcció General d’Emergències i Interior.
S’han incorporat noves eines d’anàlisi meteorològica i simulació del comportament del foc a la Central de Comunicacions d’Incendis Forestals (CCIF).
A més, els equips han participat en 22 actuacions extraordinàries per inundacions i fenòmens meteorològics adversos a les Pitiüses entre finals de setembre i mitjan octubre.
Prevenció, gestió forestal i reconeixement del cos de bombers
El conseller Simonet ha remarcat que la prevenció i la gestió forestal activa són «fonamentals per disposar de paisatges rurals resistents als grans focs» i per evitar catàstrofes com les registrades aquest estiu a la península.
Per la seva banda, el gerent de l’IBANAT, Tomeu Llabrés, ha recordat que les Illes Balears han estat una de les primeres comunitats autònomes a aplicar la Llei 4/2024 de Bombers Forestals, que «respon a una reivindicació històrica del sector i suposa un reconeixement de drets i una millora en matèria de prevenció i seguretat laboral».