La Cooperativa del Camp Mallorquí vol convertir la garrova en producte estrella de les Illes Balears

La Cooperativa del Camp Mallorquí ha presentat avui a la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, un projecte de gran envergadura que precisaria d’una gran quantitat de garrova. Es tractaria d’una indústria que generaria una vuitantena de llocs de treball per tal de recuperar la polpa de la garrova (a excepció del garroví) per elaborar sucre, farina i succedanis de la xocolata a nivell industrial.

Ha estat el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual, qui ha presentat el projecte a Armengol en una reunió celebrada avui dematí al Consolat de Mar a la que també hi han assistit la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, el vicepresident de l’entitat cooperativa, Antoni Garcías, i la presidenta de les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, Jerònia Bonafè.

Al terme de la reunió Miquel Gual ha explicat que l’entitat que presideix maneja un projecte que va de la mà de la Unió Agrària de Reus, una gran cooperativa que té interessos a cinc comunitats autònomes diferents i que és un gegant de la fruita seca a Espanya, i en menor mesura també del vi i de l’oli d’oliva.

Amb un pressupost d’un 5 milions d’euros, la Cooperativa del Camp Mallorquí pretén ubicar a Mallorca una indústria que seria capaç de tractar tota la producció de garrova de les Illes Balears i, fins i tot, assumir-ne de fora, per a la creació de productes agroalimentaris.

Projecte diversificador

Gual ha informat que aquest és realment un projecte diversificador i que res té a veure amb el sector del turisme. Precisament Gual es va destacar durant el temps del confinament per reivindicar el paper del món agrari com a pilar de l’economia local, especialment en absència d’activitat en el sector turístic.

A més, Miquel Gual ha recordat que el garrover ha estat un dels arbres que millor ha resistit tradicionalment les sequeres que afecten les Illes Balears i també la plaga de la Xylella que, per exemple, ha acabat quasi totalment amb els ametllerars de les illes i amb bona part de les figueres.

D’altra banda, ha recordat que els viticultors ja estan assumint que l’arxipèlag ha arribat al límit pel que fa a sembra i producció de raïm i que els productors d’oli d’oliva també ja s’estan plantejant posar fre a la sembra de més oliveres, per tal d’evitar la saturació del mercat.

Necessiten un espai

A la reunió d’avui dematí els promotors de la iniciativa han demanat que el Govern Balear es comprometi amb el projecte mitjançant la cessió d’un espai on poder desenvolupar la seva activitat. A la vegada també han reconegut que el projecte podria marxar a alguna altra comunitat autònoma si no troba el suficient suport a les Illes Balears.

Gual ha explicat que, una vegada posada en marxa, aquesta indústria seria capaç d’adquirir tota la producció de garrova de les Illes Balears i, fins i tot, d’altres punts de la conca mediterrània. De la mateixa manera ha comentat que les exportacions podrien arribar a ser molt quantioses i generar llocs de feina complementaris, a banda dels 80 llocs de feina fixes que preveu.

Per la seva banda, Francina Armengol ha reconegut que el sector primari és un dels “pilars” de les “Illes postcovid” que el Govern Balear vol impulsar després de l’experiència de la pandèmia.

El projecte ja havia estat presentat amb anterioritat a Mae de la Concha i a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball.

#Foravila