La IA permet fer un seguiment precís de l’evolució les praderies de posidònia a tota la Mediterrània
Un equip d’investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desenvolupat una eina basada en intel·ligència artificial capaç de detectar i mapar amb gran precisió les praderies de Posidonia oceanica a tot el Mediterrani. L’estudi, publicat a la revista Ecological Indicators, obre la porta a una nova manera de vigilar i protegir aquests ecosistemes clau.
Les praderies marines són considerades un dels hàbitats més valuosos i, alhora, més amenaçats del planeta. A la Mediterrània, la posidònia té un paper essencial en la protecció de les costes, la conservació de la biodiversitat i l’emmagatzematge de carboni. Tot i això, la pressió urbanística, la contaminació i el canvi climàtic n’estan accelerant la regressió. El seguiment del seu estat és fonamental per a la seva conservació, però els mètodes tradicionals de mostreig sobre el terreny són lents i costosos.
Davant aquest repte, els investigadors han creat un model d’aprenentatge profund anomenat CAMELE (Consensus for Automated Marine Ecosystem Labelling and Evaluation), que utilitza imatges de satèl·lit d’alta resolució per identificar automàticament praderies de Posidonia oceanica i altres hàbitats bentònics. El sistema combina xarxes neuronals convolucionals amb dades ecològiques detallades per oferir mapes a gran escala de manera més ràpida i fiable que les tècniques convencionals.
Tot l’arxipèlag balear
El model s’ha entrenat amb imatges multiespectrals de la constel·lació de satèl·lits PlanetScope i amb dinou anys de dades d’hàbitats facilitades pel Govern de les Illes Balears. El conjunt d’informació cobreix prop de 2.500 quilòmetres quadrats de litoral de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Per posar a prova la seva capacitat d’adaptació, els científics van entrenar l’algoritme amb dades d’una sola illa i van validar-ne els resultats a la resta, amb bons resultats fins i tot en entorns ecològicament diferents.
Segons els resultats de l’estudi, CAMELE assoleix una precisió mitjana superior al 90% en la identificació i delimitació de les praderies marines. A més, la recerca introdueix nous criteris d’avaluació específics per a la segmentació d’imatges, que permeten una mesura més ajustada de la qualitat dels mapes obtinguts. Els investigadors destaquen la robustesa del sistema, capaç de generar resultats fiables fins i tot en condicions ambientals no previstes durant l’entrenament.
Més enllà de l’aportació científica, el projecte té una clara vocació de servei públic. El model, les dades entrenades i una plataforma de visualització en línia són d’accés obert, fet que permet a equips de recerca, administracions ambientals i responsables polítics adaptar l’eina a altres zones del Mediterrani i coordinar millor les accions de conservació.
Els autors apunten que eines com CAMELE poden facilitar la detecció primerenca de la pèrdua o fragmentació de les praderies marines i millorar la resposta de gestió. A mitjà termini, l’equip preveu ampliar el sistema per incorporar nous indicadors de salut dels ecosistemes i estendre’n l’ús més enllà de les Illes Balears, amb l’objectiu de crear una nova generació de sistemes de monitoratge ambiental capaços de seguir el ritme del canvi climàtic i de la pressió humana sobre el litoral.