La població de falcó marí ha baixat respecte de fa deu anys, però es considera una fluctuació habitual
El Servei de protecció d’espècies ha finalitzat el recompte de falcó marí a les principals zones de nidificació de l’arxipèlag balear. Els resultats posen de manifest el manteniment de les poblacions al llarg dels anys, ja que els canvis observats es deuen a les fluctuacions habituals de les poblacions, malgrat el descens.
A la Serra de Tramuntana, s’han observat 432 individus, el que suposa un 23% menys respecte el darrer cens, de l’any 2012, on es varen observar 564 falcons. Tot i que suposa un declivi del 13% comparat amb la mitjana dels anteriors censos, realitzats entre el 2002 i el 2012. Aquesta davallada, apunten els experts, es deu a fluctuacions normals de l’espècie i no ho atribueixen a un empitjorament de la població.
La segona zona amb més exemplars comptats ha estat a l’illa de Tagomago, amb 141 exemplars, seguit des Vedrà i es Vedranell, amb 112 exemplars. Als Amunts s’han observat 68 falcons. Pel que fa a aquestes dues darreres poblacions es manté una tendència estable respecte dels anys 2004 i 2014.
Respecte a es Vedrà i es Vedranell, s’observa una tendència negativa, que pot estar més associada a una complicació en la detecció d’exemplars per l’orografia del lloc, que no a una davallada de població. La mitjana fins ara en aquest indret ha estat de 399 exemplars. Les colònies d’Eivissa representen un punt molt important, ja que tot i no sumar el mateix número d’exemplars que a la Serra de Tramuntana, es reparteixen a una zona menys extensa i, per tant, amb més densitat per metre quadrat.
Al Parc nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera s’han observat onze petites colònies amb un total de 72 exemplars. Això representa una disminució d’un 32% respecte al cens que es va fer el 2014, amb 106 exemplars.
Al Parc natural de sa Dragonera s’han censat 63 individus, un 28% per davall de la mitjana dels darrers vint anys, de 88 exemplars.
Les Illes Balears són zona de cria i alimentació per aquesta espècie protegida migratòria des que arriba, a la primavera des de Madagascar, fins a la tardor, quan parteix amb la migració postnupcial. La nidificació coincideix amb el moment de major concentració de petits passeriformes migradors, dels quals s’alimenten.