La restauració de la posidònia a Pollença registra un 93% de supervivència però amb impacte ecològic encara limitat
La restauració de praderies de Posidonia oceanica a la badia de Pollença ha assolit una taxa de supervivència del 93% sis anys després de la seva plantació, segons els resultats presentats per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats i Redeia. Tot i l’èxit en termes de viabilitat tècnica, els efectes sobre la biodiversitat marina continuen sent incerts.
El projecte, iniciat el 2018 sobre una superfície de dues hectàrees, és un dels assaigs de restauració més extensos d’aquesta fanerògama marina al Mediterrani. En total, es varen trasplantar 12.800 fragments de rizoma mitjançant una tècnica innovadora basada en la recol·lecció de restes naturals, la seva preparació i fixació individual al fons marí per bussejadors especialitzats.
Segons l’informe final corresponent a 2025, la supervivència elevada dels exemplars confirma la viabilitat de la metodologia desenvolupada en el marc del projecte Bosc Marí, impulsat des de 2014. No obstant això, els investigadors subratllen que el creixement de la posidònia continua sent lent, una característica pròpia d’aquest ecosistema, i que la mida dels fragments s’ha mantingut estable amb lleugeres variacions.
Malgrat aquests resultats positius, l’impacte ecològic encara no és concloent. Les anàlisis realitzades no mostren increments clars en l’abundància d’epifauna, mentre que la presència de peixos (especialment en fases juvenils) continua sent limitada. Aquestes dades apunten a la necessitat de mantenir i reforçar les estratègies de conservació a llarg termini.
El projecte s’emmarca en les mesures associades a la interconnexió elèctrica entre Eivissa i Mallorca, i ha servit de base per a la creació de la plataforma Bosc Marí de Redeia, centrada en la restauració d’ecosistemes marins amb criteris científics.
Durant l’acte de presentació, que va reunir representants institucionals i tècnics, es va posar èmfasi en la transferència de coneixement generat. En aquest sentit, es va donar a conèixer una nova edició de la guia de plantació de posidònia, amb l’objectiu de facilitar la replicació d’aquesta tècnica en altres punts del Mediterrani.
Més enllà de Pollença, la plataforma Bosc Marí continua expandint-se amb iniciatives similars en altres zones, com Altea, així com projectes de conservació de gorgònies i estudis sobre espècies invasores com Rugulopteryx okamurae.
Els resultats presentats evidencien que la restauració activa de posidònia és tècnicament viable, però també que la recuperació funcional dels ecosistemes marins és un procés molt més lent i complex, que requereix continuïtat, seguiment científic i polítiques de protecció més ambicioses.