La UIB participa en un estudi que revela l’origen mil·lenari del “mosquit del metro de Londres”
Una recerca internacional amb participació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha revelat que el popularment anomenat “mosquit del metro de Londres” (Culex pipiens forma molestus) no és una adaptació recent als túnels urbans, com es creia fins ara, sinó una espècie amb arrels mil·lenàries vinculada a les primeres societats agrícoles de l’Orient Mitjà i la Mediterrània.
L’estudi, dirigit per investigadors de la Universitat de Princeton i publicat a la revista Science, desmenteix el mite segons el qual aquest mosquit hauria evolucionat durant els darrers 200 anys en entorns subterranis del nord d’Europa. Les noves dades genètiques indiquen que la seva relació estreta amb els humans es remunta entre 1.000 i 10.000 anys, probablement a l’Antic Egipte i altres civilitzacions antigues de la regió.
Aquest descobriment suposa un canvi de paradigma en el camp de la biologia urbana: la capacitat d’aquest insecte per picar humans i viure sota terra és molt anterior a la construcció de les xarxes de metro modernes.
Clau per entendre el virus del Nil occidental
Els investigadors han analitzat seqüències d’ADN de centenars d’exemplars de mosquit, representatius d’una gran diversitat geogràfica i genètica. Els resultats revelen vincles genètics entre mosquits que piquen aus i humans, un element essencial per comprendre la transmissió del virus del Nil occidental. Aquest patogen, originàriament aviar, pot arribar a infectar persones quan un mosquit pica primer una au contagiada i posteriorment un humà.
L’estudi també mostra que la hibridació entre les dues formes de Culex pipiens és menys comuna del que es pensava, tot i que es produeix especialment en grans nuclis urbans. Això suggereix que les persones que viuen en àrees molt urbanitzades podrien estar més exposades a aquest virus.
La doctora Claudia Paredes, professora del Departament de Biologia de la UIB i coautora del treball, destaca que «gràcies a les anàlisis genètiques podem fer una mirada al passat i entendre com l’evolució dels mosquits ha estat modelada per la interacció amb les societats humanes. Al mateix temps, aquesta informació ens ajuda a preveure com podrien adaptar-se i afectar la salut humana en el futur».
A més, Paredes subratlla la importància de la cooperació científica global: «Aquest tipus d’investigacions demostren que els grans enigmes científics només es poden resoldre plenament a través d’una ciència oberta, cooperativa i sense fronteres».
Aquest estudi reescriu la història evolutiva d’un dels insectes més adaptats a les ciutats modernes i contribueix a comprendre millor els mecanismes de transmissió de malalties emergents en ambients urbans.