L’anfós, l’espècie més beneficiada per la reserva marina del Toro i la de les Illes Malgrats

La direcció general de Pesca i Medi Marí, de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha presentat els resultats del seguiment científic de la reserva marina d’interès pesquer de l’illa del Toro i la de les Illes Malgrats. Ha estat en la vuitena comissió de seguiment, celebrada al Laboratori d’Investigacions i Aqüicultura (LIMIA) del Port d’Andratx.

En la reunió hi ha participat el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, i l’àrea de recursos marins ha explicat els resultats obtinguts el 2020, entre el 26 de juny i el 8 de juliol. La campanya es va dur a terme per part de 4 biòlegs bussejadors que varen realitzar 128 transsectes i varen cobrir una àrea de 3,2 hectàrees de fons rocosos.

Els censos de peixos es duen a terme a l’estrat superficial i el profund, sobre un grup limitat d’espècies, objectiu de la pesca professional, submarina i recreativa, que les fan bones indicadores de l’anomenat efecte reserva.

D’acord amb els resultats, l’evolució dels indicadors emprats per avaluar els efectes de protecció (riquesa de les espècies, biomassa total, i densitat, talles i biomassa de les espècies abundants) ha estat en general positiva.

El principal indicador de l’efecte de protecció, com és la biomassa total de peixos vulnerables, ha mostrat una resposta positiva a la protecció tant a l’estrat superficial com al profund i, com a mínim, quadruplica els valors del 2005 (un any després de la creació de les reserves). Al’hora, es detecta una certa estabilització d’aquesta biomassa, que és més elevada a l’estrat profund i triplica els valors de l’estrat superficial.

Així, en aigües superficials ha estat de 17kg/250m2 a El Toro i de 8kg/250m2 a Malgrats, i a l’estrat profund, de 48 kg/250m2 a El Toro i 24kg/250 m2 a Malgrats.

Si bé la variabilitat entre els llocs de mostreig presenten diferències en els valors de biomassa, l’illa del Toro esdevé el lloc amb la major biomassa mitjana de les Balears d’entre tots els estudiats. L’espècie que millor respon a la protecció és l’anfós. La biomassa s’ha multiplicat per un valor de x52 a El Toro i x4 a Malgrats a l’estrat superficial, i x32 a El Toro i x26 a Malgrats en aigües profundes. La densitat de l’espècie i també les seves talles han mostrat un increment generalitzat a dins de les dues reserves. En el cas de la població resident a El Toro, presenta majors talles que a la resta de zones, amb una gran proporció d’individus reproductors.

Una altra de les espècies bona indicadora de l’efecte reserva, com és l’escorball, també presenta densitats i biomasses molt superiors a dins de les dues reserves en comparació a les zones obertes de pesca. Les talles s’incrementen en les dues reserves, amb un augment de la proporció dels individus per sobre de la talla mínima de captura (30cm). El sard i la variada, les altres dues espècies analitzades, són les abundants a totes les zones estudiades i experimenten augments lleugers que no són estadísticament significatius.

Pel que fa a biomassa, l’anfós i l’escorball han substituït el sard i la variada com a espècies dominants, segons la tendència observada els darrers anys. Aquesta tendència està més endarrerida a l’estrat superficial. Aquest canvi en la importància relativa de les espècies és un bon indicador de la protecció, ja que les zones no protegides de les Balears mostren una gran proporció de sards i variades amb poca contribució d’espècies longeves i de nivell tròfic alt que, a llocs protegits, sí que esdevenen les dominants.

En el context de les àrees marines protegides de la Mediterrània, i en termes de biomassa total de peixos, la reserva marina de l’illa del Toro se situa en posicions capdavanteres, la quarta d’entre les 13 amb les que es compara l’informe, per darrere de la reserva marina de Cabo Palos-Islas Hormigas (Múrcia), la de Tavolara (Sardenya), i la de les Illes Columbretes (Comunitat Valenciana).

Durant la reunió també s’ha informat de l’estat de l’ampliació i unificació de la reserva marina de l’Illa del Toro i la de les Illes Malgrats. El decret va sortir a exposició pública el passat 11 de febrer. Actualment, es revisen les al·legacions presentades i posteriorment s’enviarà al Consell Consultiu. La proposta de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de la direcció general de Pesca i Medi Marí, unifica i amplia les reserves fins a la Punta de Cala Figuera. La superfície total d’aquesta reserva marina d’interès pesquer serà de 2.952 hectàrees i, per tant, multiplicarà per 13 la superfície actual.