Les Balears compten amb 33 poblacions animals reconegudes i 15 races ramaderes amenaçades
Les Illes Balears disposen de trenta-tres poblacions animals reconegudes, un patrimoni ramader divers que afronta el repte de garantir-ne la conservació i continuïtat. D’aquestes, quinze races ramaderes estan incloses en el Catàleg oficial de races de bestiar d’Espanya i totes estan classificades com a amenaçades. Aquesta situació és un dels eixos del XV Congrés Ibèric de Recursos Genètics Animals, que se celebra des d’aquest dimecres a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i s’allargarà fins dissabte, 31 d’octubre.
La trobada reuneix investigadors, tècnics, associacions de criadors i professionals del sector ramader per compartir estudis i experiències sobre la conservació de les races autòctones, la millora genètica i la valorització dels productes que se n’obtenen. La primera jornada va començar amb un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’accident ferroviari ocorregut dimecres a Toledo.
Durant la inauguració, la directora general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Georgina Brunet, va exposar la situació de les races autòctones de l’arxipèlag i les mesures que es duen a terme per preservar-les. Segons va explicar, la diversitat ramadera de les Illes està estretament relacionada amb la insularitat, les condicions climàtiques i ambientals de cada territori i l’evolució dels sistemes de producció.
Actualment, les trenta-tres poblacions reconegudes es distribueixen en quinze races ramaderes incloses en el catàleg estatal, cinc races canines i tretze agrupacions racials. Entre les més conegudes hi ha el porc negre mallorquí, l’ovella mallorquina i la vaca menorquina, tot i que el patrimoni ramader de les Illes inclou moltes altres varietats.
La situació actual contrasta amb la de 1979, quan es va publicar el primer catàleg oficial estatal i només hi figuraven tres races de les Balears: la bovina maonesa, l’ovella roja mallorquina i la porcina balear. Des d’aleshores, la feina dels ramaders, les associacions de criadors, els investigadors i les administracions ha permès identificar noves poblacions, reconèixer races i impulsar programes de conservació i cria. En alguns casos, com el de l’ovella mallorquina, aquests esforços han afavorit una evolució positiva.
El Banc de Germoplasma conserva material de dotze races
La conservació genètica és un altre dels àmbits centrals del congrés. L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) disposa d’un Banc de Germoplasma que conserva material genètic de dotze races i una agrupació racial. Cinc d’aquestes races compten amb una col·lecció completa.
A més, s’ha enviat material duplicat de nou races al Banc Nacional de Germoplasma Animal, on tres d’aquestes també estan conservades de manera completa. Aquests recursos permeten preservar material genètic com a complement de la conservació directa a les explotacions ramaderes.
La feina de l’IRFAP també inclou la gestió dels llibres genealògics, els controls de rendiment i les avaluacions genètiques. Aquestes eines permeten conèixer millor les poblacions animals, controlar la consanguinitat i orientar els programes de cria per garantir-ne la continuïtat.
Tanmateix, la conservació no depèn únicament de la recerca científica. La continuïtat de les explotacions i la rendibilitat de l’activitat ramadera són factors determinants per evitar que aquestes races desapareguin. En aquest sentit, el congrés també posa el focus en la qualitat i la comercialització dels productes autòctons, així com en la necessitat de generar valor afegit per als productors.
Investigació i noves oportunitats per als productors
El programa del congrés inclou conferències, comunicacions científiques i taules rodones sobre caracterització de races, sistemes de producció, sostenibilitat de les explotacions, reproducció, genètica molecular i programes de conservació i millora.
Entre els treballs presentats hi ha investigacions vinculades a les Balears sobre el porc negre mallorquí, la raça bovina menorquina, la gallina eivissenca i les races equines de l’arxipèlag.
La jornada de dissabte estarà especialment dedicada a la valorització dels productes procedents de races autòctones. Les sessions abordaran qüestions com la comercialització, les certificacions de qualitat, l’aprofitament de la llana i les noves oportunitats per als productors. L’objectiu és analitzar com es pot compatibilitzar la preservació del patrimoni genètic ramader amb la viabilitat econòmica de les explotacions que en garanteixen la supervivència.