Les Balears generen un 46% més de residus per habitant que la mitjana estatal
Les Illes Balears continuen instal·lades en un model de gestió de residus que no aconsegueix revertir la tendència a l’alça. Així ho indiquen els darrers indicadors presentats per l’entitat Rezero coincidint amb el Dia Internacional del Residu Zero, que alerten d’un sistema “bloquejat” en plena abansala de la temporada turística.
Segons les dades recollides a través de l’eina RezeroLab, l’arxipèlag va tancar el 2024 amb una generació de 682 quilos de residus per habitant i any, una xifra que se situa un 46% per sobre de la mitjana estatal i també per damunt dels valors europeus. Lluny de reduir-se, la producció de residus ha crescut des del 2010 en un context marcat per la pressió turística i ambiental.
La directora general de l’entitat, Rosa García, adverteix que no es tracta d’un repunt puntual, sinó d’un problema estructural: el sistema “no redueix residus, en genera de cada vegada més difícils de gestionar i en trasllada els costos als municipis”.
Allunyament dels objectius legals
Les dades contrasten amb els objectius fixats per la normativa vigent, que preveu reduccions del 13% dels residus municipals el 2025 i del 20% el 2030. En canvi, la generació per càpita ha augmentat prop d’un 14% des del 2010 si es té en compte la població de dret, i al voltant d’un 4% si s’aplica l’índex de pressió humana.
Aquest desfasament evidencia, segons Rezero, una manca de polítiques efectives orientades a la prevenció, un aspecte que continua sent residual dins el sistema actual.
Millores puntuals sense transformació de fons
Malgrat alguns avenços en la recollida selectiva, aquesta es manté estancada entorn del 30% des de fa quatre anys. Paral·lelament, la fracció resta —els residus no separats— continua tenint un pes elevat i no disminueix en termes per càpita, fet que manté la dependència d’abocadors i incineració.
A aquest estancament s’hi suma l’augment de productes difícils o impossibles de reciclar, un factor que, segons l’entitat, està directament relacionat amb el model de consum. L’expansió del comerç electrònic, la proliferació del tèxtil de baixa qualitat, els productes d’un sol ús o el consum d’aigua envasada contribueixen a incrementar la pressió sobre el sistema.
Rezero apunta també a una manca de corresponsabilitat dels productors, ja que el cost de gestionar aquests materials recau principalment sobre els ajuntaments i la ciutadania.
Una transformació pendent
Davant aquest escenari, l’entitat defensa la necessitat d’una transformació profunda del model, amb una revisió de la responsabilitat ampliada del productor que permeti prioritzar la prevenció i la reutilització per damunt del reciclatge.
En aquest sentit, el 30 de març es consolida com una data de referència per analitzar anualment l’estat dels residus. Els indicadors presentats inclouen dades sobre producció, reciclatge, emissions, residus industrials o de la construcció, així com aspectes vinculats al consum, com el malbaratament alimentari o l’ús de productes d’un sol ús.
La diagnosi és clara: sense canvis en la manera de produir i consumir, el sistema continuarà tensionat i incapaç de complir els objectius ambientals fixats per a la pròxima dècada.